Bosc de Jozani

Després d'esmorzar deixem l'allotjament i la costa oest de Zanzíbar per anar a Paje, a la costa est. Pel camí, però, fem una parada per visitar el PN de Jozani, la zona més gran de bosc autòcton de l'illa. Comencem la visita a la zona de manglars, la guia ens explica els tres tipus de manglars que hi ha: negre, vermell i blanc; i que amb marea alta i lluna plena l'aigua puja fins a una alçada d'un metre i mig. No és la primera vegada que veig aquest tipus de vegetació però em segueixen impressionant les seves arrels, com aquesta planta s'adapta al medi on viu. Hi ha una zona on, fins i tot, pengen de la part alta de l'arbre unes branques que la guia ens diu que són arrels que l'arbre utilitza per agafar l'aigua quan hi ha marea alta.

Sortim de la zona de manglars i anem a buscar monos, els primers que trobem són un grup de còlobs vermells de Zanzíbar, una espècie endèmica que només es pot veure aquí i de la que hi ha uns 4000 exemplars. Viuen en famílies, a cada família hi ha un únic mascle i diverses femelles amb les cries. El seu nom prové del color entre marró i vermellós que llueixen a l'esquena, i aquesta mena de pèls despentinats que els envolten la cara d'una manera molt graciosa. Els veiem molt a prop, alguns mengen, altres ens miren, salten, i una femella li està buscant paràsits a la seva cria. Em costa deixar de mirar-los i fer-los fotos ... no tornaré a tenir l'oportunitat de veure aquesta espècie a menys que torni a Zanzíbar.

Aquests els hem vist al costat mateix de la pista per on passen els cotxes. Entrem per un caminet i ens endinsem entre els arbres, no tardem massa en sentir sorolls, la guia ens diu que els monos estan molt a prop. Veiem un cercopitec de Sykes (subespècie de Zanzíbar) que es diferencia del cercopitec blau perquè té una taca blanca a la gorja i la part de dalt del pit. De seguida, en una zona entre els arbres veiem que n'hi ha uns quants més, grans i petits, saltant entre els arbres o posant per a una sessió fotogràfica.

Finalment fem una passejada pel bosc, hi ha grans falgueres i diversos tipus d'arbres, la guia ens explica les propietats medicinals d'alguns d'ells. Veiem algunes papallones i un centpeus amb les potes vermelles.

Deixem enrere el bosc de Jozani i arribem a Paje, dinem a la platja i fem tarda de relax. A la nit, des de la platja, hi ha un bon cel i puc distingir la constel·lació d'escorpí, una de les poques que es veu des dels dos hemisferis.