Tren groc a Montlluís

Avui visitarem Montlluís, una altra vila fortificada per Vauban amb una ciutadella que, encara avui, té funcions militars. Per anar-hi utilitzarem el Tren Groc, un tren turístic que, amb un recorregut de 63 km, enllaça vint-i-dues estacions entre Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol.

La línia ferroviària del Tren Groc, construïda a principis del S. XX, tenia com a objectiu acabar amb l’aïllament dels altiplans catalans. Avui en dia s’ha convertit en un símbol de la Catalunya Nord que, d’estació en estació, permet descobrireu els paisatges muntanyosos i els altiplans d’El Conflent i la Cerdanya, tot resseguint la vall del riu Têt.

Per construir aquesta via van caldre importants obres d’enginyeria, entre les quals dinou túnels i dos ponts de gran envergadura: el viaducte de Séjourné i el pont suspès Gisclard. D’aquesta manera, el Tren Groc s’integra en el terreny per on circula. 

Sortim de l'estació Villefranche-Vernet-les-Bains. El recorregut, a una velocitat màxima de 55 km/h, fins a l'estació Mont-Louis-La Cabanasse tarda una hora i mitja. Durant aquesta estona anem veient les diferents estacions i gaudint dels espectaculars paisatges de tardor pirinencs. Segurament, però, l'experiència seria més completa amb els vagons descoberts que circulen a l'estiu.

L'antic Vilar d'Obança fou rebatejat com a Montlluís en honor del rei francès Lluís XIV, qui va encarregar a l'enginyer militar Vauban la construcció de la ciutadella que s'alça sobre aquesta vila fortificada. L'estació del tren groc està a La Cabanassa, per arribar a Montlluís hem de caminar un quart d'hora, les muntanyes que envolten aquests pobles comencen a mostrar els colors de tardor.

Creuem les dues portes de la muralla i el fossat que hi ha entre les dues per entrar al poble, passegem pels seus carrers i visitem l'església de Sant Lluís. Comença a ploure. En el poble només es veuen alguns turistes, tot està tancat i molt mort. 

Les millors vistes del poble i les muntanyes que l'envolten, entre elles el Canigó, les obtenim des d'un aparcament que hi ha en un dels extrems de la muralla de llevant. Des de la muralla de ponent veiem el gran forn solar que va instal·lar el físic Felix Trombe el 1949 per tal d'experimentar processos industrials, com fondre minerals per extreure'n materials purs, utilitzant únicament l'energia solar.

Ens dirigim a la Ciutadella. Encara és terreny militar i només s'hi pot entrar amb visites guiades però avui no n'hi ha. Del seu costat en surt un camí retolat com a Tour de la Citadelle, és un camí que envolta i permet veure la Ciutadella per fora. Com que en el poble tampoc hi ha res més a fer decidim seguir-lo. Al principi el camí segueix les muralles, que serveixen de camp d'entrenament militar, però més endavant se n'allunya i passa per un bosc que està preciós. Tota l'estona anem veient els rètols que indiquen per on va el camí i uns altres que avisen que més enllà del camí és terreny militar i està prohibit entrar-hi. El camí segueix envoltant la ciutadella, arriba al costat de les muralles de la vila i acaba a l'entrada per la que hem accedit al matí.

La veritat és que Montlluís m'ha decebut, no sé si és pel dia plujós o per la nul·la animació del poble però no li trobo l'encant. El millor de la visita ha estat veure els boscos amb colors de tardor de la volta per fora de la ciutadella. Tornem amb bus a Vilafranca i pel camí veiem els dos ponts, el viaducte de Séjourné i el pont suspès Gisclard, que hem travessat aquest matí amb el tren.