Vilafranca de Conflent

Quan vaig ser-hi fa dos estius, Vilafranca de Conflent em va sorprendre i meravellar, però em va quedar molt per conèixer i he decidit tornar-hi aprofitant que està a dues hores en cotxe de casa.

Situada a la confluència dels rius Cady i Têt, i considerada un dels pobles més bells de França, Vilafranca de Conflent és una ciutat medieval fortificada per Vauban amb tres espais declarats patrimoni mundial de la UNESCO: la Cova Bastera, el Fort Libèria i les muralles.

Creuem el riu Cady i travessem les impressionants muralles per la Porta de França per descobrir els carrerons de pedra, plens d'encant i animació d'aquesta petita vila medieval. Passegem pels seus carrers i veiem l'església romànica de Sant Jaume amb una impressionant portalada de marbre rosa. Explica una llegenda que, en un passat llunyà, les bruixes s'amagaven a les coves de Vilafranca per passar l'hivern, quan acabava el fred sortien per celebrar el bon temps amb els vilatans i els aportaven felicitat, alegria i prosperitat per a tot l'any. S'ha convertit en una tradició local regalar bruixes als més propers com a senyal d'amistat, descobrim algunes botigues d'artesania que en venen fetes a mà.

Tornem a creuar les muralles per la Porta del Portalet i, a l'altre costat de la carretera, veiem l'entrada a la Cova Bastera. En Bernard Castillo, propietari de la cova, és qui rep els visitants a l'entrada.

Pugem els 124 esglaons excavats a la roca que ens porten dins d'una gran cova natural i comencem a recórrer els 800 metres de túnels que es poden visitar. D'aquests antics túnels hi penjaven grans estalactites que, a principis del S. XVIII, coincidint amb la fortificació de la cova, van tallar per decorar els jardins de París. Actualment es pot apreciar, allà on es van tallar, les petites estalactites que s'han començat a formar en els darrers tres segles.

Aquesta cova, ja habitada a la prehistòria, va ser fortificada per Vauban, arran de l'ocupació dels Miquelets, per integrar-la en el sistema defensiu de la ciutat i protegir les noves fronteres franceses establertes en el Tractat dels Pirineus. L'entrada actual, artificial, data d'aquesta època, quan la boca natural es va fortificar i va quedar tancada.

Aquesta visita és més interessant del que em pensava i val molt la pena! Esperava trobar-me amb una petita cova i, en canvi, em sorprenen les dimensions els llargs túnels que, segons he llegit, s'estenen fins a 33 km sota la muntanya.

Des de Vilafranca es divisa, dalt de la muntanya, el Fort Libèria, una imponent fortalesa edificada a finals del S. XVII per Vauban i fortificada a finals del S. XIX per Napoleó III. Aquesta estructura militar actualment és una propietat privada que es pot visitar.

El Fort Libèria té dos accessos: unes escales excavades dins la muntanya que connecten la fortalesa amb Vilafranca de Conflent, i un camí que surt de darrera de l'estació del Tren Groc; decidim pujar per aquest i baixarem per les escales. Gran part de la caminada, tota l'estona de pujada, transcorre pel mig del bosc, amb unes vistes fabuloses de la vall del riu Têt i les muntanyes que l'envolten. Arribem a dalt en poc més de mitja hora.

Amb el Tractat dels Pirineus, Catalunya va ser migpartida i la comarca de Conflent va passar a domini francès. Vilafranca, la seva capital, era una porta important d'accés a les valls però de molt mal defensar a causa de la seva posició. Vauban va veure la necessitat de construir un fort per defensar una ciutat massa vulnerable. Adaptada a la manca de terreny la construcció s'estén sobre tres nivells compartimentats amb una caserna a cada un.

Passem un pont i travessem les enormes muralles fins el pati interior on comença una visita autoguiada, amb un fulletó explicatiu fàcil de seguir, i molt ben senyalitzada que ens porta a tots els racons d'aquesta fortalesa. Pugem al camí de ronda del primer nivell, que ens permetrà accedir al segon, fet d'una pedra, que conté abundant marbre rosa, a la part de baix i maons a la part de dalt. El camí està vorejat per baranes de ferro forjat català i té una garita a cada punta.

En el segon nivell, accessible només per dues portes, que es podien tancar en cas d'invasió, hi ha la caserna més gran per allotjar a la tropa. En una de les parets hi podem veure un gran dipòsit d'aigua en el qual recollien l'aigua de la pluja.

En el tercer nivell, el més alt, anomenat torrassa, hi ha una petita caserna d'estil català. A la planta baixa encara hi ha un forn de pa i el soterrani va servir de presó per a les còmplices de les emmetzinadores de la cort de Versalles, tots dos espais acullen una representació de com havien estat.

Aquest nivell era el més vulnerable i Vauban va decidir reforçar-lo amb una paret posterior, amb forma punxeguda, amb una galeria de defensa amb boques de canó i espitlleres, magatzems de pólvora i un passadís que recorre tota la paret. Baixem fins la galeria i recorrem el llarg passadís que servia per protegir el Fort dels atacs que venien de la muntanya.

La capella és l'única part que queda de la casa dels oficials del primer nivell, que va ser enderrocada. Les vidrieres i l'altar són del S. XVII, el campanar, d'estil romànic és del S. XX. La cripta servia de presó per als soldats.

Al S. XIX, Napoleó III va modernitzar la fortalesa afegint-li tres bastions amb un canó dirigit a cada vall i una bateria entre Vilafranca i el castell, i va connectar tots aquests dispositius amb una escala subterrània que baixa fins la ciutat. La idea era tornar a la vila per aquesta escala però ens diuen que estan fent treballs de reparació, per un esfondrament, a la part baixa i estan tancades. Només podem veure l'entrada a l'escala que, amb els seus 734 esglaons de marbre rosa, salva un desnivell de 180 m. Les vistes sobre la ciutat des d'aquesta zona són magnífiques.

Tornem al poble pel mateix camí pel qual hem pujat.

A finals del S. XVII Vauban va convertir Vilafranca en una fortalesa de planta pentagonal amb un baluard a cada angle. La seva muralla és excepcional ja que està formada per dos nivells superposats coberts, el camí de ronda inferior es recolza en les restes dels murs medievals i el superior està cobert, per tal que des de les muntanyes no es veiessin els soldats que feien la ronda, per una teulada de pissarra tradicional. 

El camí de ronda superior es pot visitar. Recorrem tota la muralla, que està molt ben conservada, i veiem algunes torres, els bastions i els patis interiors. Les vistes, des de les finestres, del poble, les muralles i l'entorn són espectaculars. 

Finalment anem a la Cova de les Grans Canalettes, situada a 300 m de la vila, també anomenada "el Versalles subterrani dels Pirineus", li escaurà el nom? 

Un passadís de roca ens porta a una gran sala amb una exposició explicativa després de la qual comencem a veure les primeres formacions, i arribem a l'espectacular Sala Blanca. Un espectacle de la natura en forma d'estalactites, estalagmites i columnes, de totes les mides possibles, algunes petites i primes, d'altres llargues i gruixudes, la majoria d'elles d'un blanc immaculat que dona nom a la sala.

Poc després ens trobem a la Sala del Balcó, una sala molt ample que deu la seva originalitat al sostre de marbre que es va plegar durant l'època de la formació dels Pirineus. Aquí s'hi pot veure una llosa horitzontal, també de marbre, que es va despendre de la volta i va quedar fixada per sempre més, gràcies a la calcita, en posició horitzontal.

Seguim avançant i arribem al que deu ser una de les millors imatges d'aquestes coves, el Llac dels Atols, una gran cova amb un llac del que destaca l'efecte mirall de les seves aigües i les formacions que hi ha a dins, conegudes com a coliflors o coralls subterranis.

Arribem a una gran cavitat anomenada la Sala d'Angkor, on podem veure formacions tant impressionants com la Tomba de Martel, una immensa columna de més de 350000 anys d'antiguitat que rep aquest nom en honor al fundador de l'espeleologia francesa; i altres com els Orgues, la Colònia Catalana, la Sagrada Família o Montserrat.

Al fons d'aquesta cavitat hi ha el Balcó de les Tenebres, des d'on es pot veure la Cúpula Vermella i l'Avenc, separats per 50 metres entre els punts més alt de la cúpula i el més baix de la fosa, per on discorre un riu subterrani.

De tornada podem admirar de prop el Sostre d'Excèntriques, estalactites deformades per diversos factors com els moviments de l'aire o la presencia de minerals. 

Aquestes coves m'han semblats espectaculars, de les més maques que he vist sinó les millors.