Ens acostem al llac Sevan i, quan aconseguim trobar el camí, donada la inexistent senyalització, pugem les escales per visitar el monestir de la península de Sevanavank i obtenir unes bones vistes del llac. Segons la guia, el llac Sevan ofereix infinites tonalitats que van del blau turquesa al blau fosc, avui, però, el cel ennuvolat es reflexa en el llac donant-li infinites tonalitats que van del gris clar al gris fosc. Des d'aquí hi ha bones vistes d'una petita part d'aquest immens llac, que, situat a 1900 msnm, té una extensió de 1240 km2.
En aquest altiplà que s'endinsa al llac hi ha dues esglésies, Surp Astvatsatsin i Surp Arakelots, construïdes al S. IX. Les dues estan tancades i no les podem veure per dins; per fora són maques, petites, no tant espectaculars com algunes de les que ja hem vist, però aquest entorn, amb el llac de fons, les fa especials.
Deixem enrera el llac i de camí cap a Yerevan farem algunes visites més.
L'any 405 Mesrop Mashots va inventar un revolucionari alfabet armeni que constava de 36 lletres, les quals també representaven valors numèrics i, combinant-les, es podia escriure qualsevol número. Aquest alfabet fou creat per tal que el recent fundat regne cristià pogués tenir la seva pròpia bíblia i també es van començar a traduït textos científics i tractats de medicina del grec i el llatí. Per commemorar el 1600è aniversari de l'alfabet, el 2005 van crear el Monument a l'alfabet armeni on hi ha representades les 39 lletres actuals que el componen. Passegem entre aquestes lletres gegants i intentem afegir-ne algunes més.
Molt a prop hi ha el Monestir de Hovhannavank, que va ser un important centre educatiu i teològic on es traduien, es transcrivien i s'il·lustraven manuscrits. Entrem al recinte, envoltat per una paret de pedres fosques i ens trobem amb un imponent edifici, també de pedra fosca, format per dues esglésies adjacents, la basílica del S. V i l'església de Sant Joan del S. XIII.
S'accedeix al temple a través d'un gavit (una avantsala) amb una impressionant cúpula i finestres amb columnes que deixen passar la llum, i uns enormes i preciosos khachkars, em sorprèn molt. Sembla que cada monestir o església que visitem té algun detall nou que la fa diferent de les que ja hem vist.
Dins de les dues esglésies els altars em recorden un teatre del qual encara no han obert el teló ja que queden tapats per dues cortines de colors vius, una blava i una granat. A més hi veiem gravats a les parets, alguns frescos, escales volants i magnífics canelobres penjats del sostre.
Sortint del monestir comprem fruits secs i dolços típics a unes venedores. A mi m'agrada el dolç i la mel però aquests són massa dolços, fins i tot per a mi!
El complex monàstic d’Echmiadzin és la seu de l’església apostòlica armènia. En aquest lloc diuen que Grigo Lusavorich va tenir la visió divina d’un raig de llum i hi va construir la primera església mare armènia. Ja des de fora es veu la importància d’aquest espai, l’entrada és un bloc de pedra amb figures tallades imponent, no m’acaba de fer el pes.
A dins, entre els seus jardins, hi ha tot una colla d'edificis força disconnexos entre ells, cada un d'una època i un estil arquitectònic diferent i sense massa encant. Ens acostem al temple principal, Mayr Tachar. Encara que la construcció original és de principis del S. IV, va haver de ser reconstruïda a finals del S. V i, posteriorment, es van fer diverses obres d’ampliació entre els segles VII i XVIII. L’entrada de l’església i el campanar de tres plantes són els únics elements que em criden l’atenció. No hi podem entrar ja que estan restaurant l’interior del temple.
Veiem al davant el Palau del catholicós (el cap de l'església armènia), una altre església contemporània, alguns kachkars, la biblioteca i l'antic refectori, un bonic edifici ara convertit en restaurant, aprofitem per dinar-hi.
Abans d'arribar a Yerevan visitem la Catedral de Zvartnots, la “Catedral dels Àngels Celestials”, que va ser construïda al S. VII i destruïda tres segles més tard. Va ser concebuda per albergar les relíquies de Surp Grigor Lusavorich, el primer catholicós de l'Església armènia. Les ruïnes van quedar enterrades fins al s. XX, quan van ser excavades i la catedral es va reconstruir parcialment en forma poligonal amb nombroses columnes d’estil jònic que sostenen arcs tallats.
Les ruïnes m’agraden molt, tot i que em fan pensar més en un temple grec que en una catedral cristiana. Al fons veiem el Mont Ararat, que a aquesta hora està il·luminat. Passegem per les ruïnes, a més del temple veiem les restes del Palau del catholicós, nombroses pedres numerades amb dissenys diversos que han tret de les excavacions i uns capitells que tenen àguiles tallades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada