Est de Yerevan i tornada

Últim dia per Armènia ... hem deixat pel final algunes visites que destaquen dins els imprescindibles i que estan molt a prop de la capital. Ens dirigim cap a l'est, pel camí parem en una benzinera que té molt bones vistes.

En primer lloc anem al monestir de Geghard, un temple del S. XII excavat en unes roques. Arribem força aviat i aparquem, ja hi ha paradetes de souvenirs, menjar i dolços típics. A l'entrada del temple hi ha alguns kachkars.

Travessem la muralla que envolta el recinte principal i entrem a Surp Astvatsatsin, església de la Santa Mare de Déu, de principis del S. XIII, on podem veure un magnífic gavit amb una cúpula foradada que deixa entrar la llum i algunes capelles amb fabuloses talles. Sobre la porta sud, hi ha un escut d'armes familiar del príncep Zacaries que la va construir, en el qual el lleó simbolitza el poder de la reialesa.

Entrem a les capelles excavades a la roca al S. XIII que hi ha al costat del gavit. En una hi ha una pila amb aigua de font i khachkars i a l'altra el nínxol de quatre columnes del príncep Papaq Proshian i la seva dona, amb l'escut d'armes de la família, mostra dos lleons encadenats i una àliga, tallat a la roca superior. Des d'un forat que hi ha al sostre es pot veure una d'aquestes capelles. He de dir que aquestes capelles m'impressionen més que l'església principal.

Sortim i pugem els graons situats a l'esquerra de l'entrada on trobem un passadís amb khachkars tallats que porta a una immensa volta funerària del S.XIII. En una de les cantonades veiem el forat al terra per on es veu l'església de baix.

Podem comprovar la sorprenent acústica d'aquest espai quan dues dones i dos homes es posen en rotllana sota la cúpula i comencen a produir sons vocals en diferents tons, un regal improvisat per la nostra oïda! 

Darrere de l'església, uns esglaons ens condueixen a algunes cel·les monacals i més khachkars, una paret ben curiosa. Sortint per l'altre costat del monestir trobem el rierol i un preciós pont que el creua. 

Aquest monestir realment m'ha impressionat molt! Deixem Geghard i anem cap a Garni, a uns 10 km.

Garni és un temple d’estil hel·lènic dedicat al déu del sol que fou construït pel rei Trdat I en el S. I. El temple va ser reconstruït a finals del S. XX ja que havia estat en gran part destruït per un terratrèmol. El paisatge del voltant del solitari temple és espectacular.

Pugem les monumentals escales i ens delectem passejant entre les columnes jòniques que envolten la petita estança principal que ocupa el centre del temple.

Sota les ruïnes, en el congost del riu Azat, hi ha la Simfonia de les Pedres, una formació rocosa d’origen volcànic que ens costa de veure des de tant lluny encara que, a falta de prismàtics, el zoom de la càmera ajuda força.

A Arinj, un poble que es troba a prop de Yerevan, Tosya Gharibyan li va demanar al seu marit Levon Arakelyan un soterrani per guardar les patates, l'home va començar a excavar i no va parar. Durant 23 anys, amb eines rudimentàries, Levon va excavar un laberíntic temple subterrani de set pisos!

Arribem a Arinj, deixem el cotxe i ens dirigim a l'adreça on es troba el temple subterrani de Levon. Truquem al timbre i per telèfon, passa una estona abans no ens obren. Es tracta d'una casa particular, l'esposa de Levon va decidir obrir els túnels al públic després de la mort del seu marit, i són la filla i la neta les qui s'encarreguen de les visites guiades. 

Ens deixem guiar pels túnels, veiem algunes estances amb columnes esculpides a les roques, petits altars i decoracions diverses. És molt curiós, m'agrada ... i pensar que una sola persona va ser capaç de construir tot això!

Sortint dels túnels entrem a una petita sala on tenen les eines utilitzades per Levon i fotos. Coneixem a Tosya i ens ensenya el jardí de pedra, també dissenyat pel seu marit, abans de sortir de la casa.

Tornem a Yerevan, dinem i anem al Matenadaran, el museu de manuscrits. A la base de l'enorme edifici, semblant a una catedral i orgull de tots els armenis, hi ha una estàtua de Mesrop Mashtots, l'inventor de l'alfabet armeni, ensenyant-lo a un deixeble. Pugem fins la porta, custodiada per sis estàtues d'erudits i escriptors.

El primer matenadaran (biblioteca) de textos armenis va ser construït al s. v per Mesrop Mashtots a Echmiadzín, i contenia milers de manuscrits. Amb les invasions al llarg dels segles es van produir enormes pèrdues degut a saquejos i a incendis, però van sobreviure 1800 manuscrits exquisidament il·lustrats i enquadernats, que són la base de la seva impressionant col·lecció. Encara que només s’exposa una petita part dels 23000 manuscrits, fragments, documents i mapes que formen la col·lecció, em sembla impressionant. Entre les nombroses obres m’impressiona veure una còpia manuscrita dels Elements d’Euclides.

Encara no he estat al Centre Cafesjian per a les Arts, popularment conegut com la Cascada, així doncs faré una passejada per visitar-lo. Aquest centre d’art es va començar a construir a la dècada de 1920 però les obres es van paralitzar després d’un terratrèmol, fins que el filantrop armeni nord-americà Gerard Cafesji en va finançar la finalització i la transformació en un espai d'art contemporani de diversos nivells.

Davant la Cascada, al jardí d'escultures hi ha, entre altres obres, tres enormes obres de bronze de l'escultor Fernando Botero, la meva preferida és l’enorme Gat Negre, com no!

S´accedeix a les sales d´exposicions a través d´una escala mecànica interior al costat de la qual s'exposen obres d´art, escultures i mobles contemporanis de la col·lecció personal de Cafesjian, amb una tònica excèntrica que a mi no em diu gran cosa.

L’escala exterior, amb bones vistes cap a la ciutat, és un lloc popular per contemplar la posta de sol mentre, discretament, els més joves hi fan el botellot.

L'última nit a Armènia decidim fer una altra cata de vins, acompanyada de formatges, i després anem una estona a un local a escoltar música i prendre uns còctels de comiat.

__________________________________________________

Després d'esmorzar recollim les coses i anem a l'aeroport per tornar el cotxe i esperar els nostres respectius vols. Aquesta vegada torno a volar a Barcelona via Milà però no amb FlyOne sinó amb WizzAir, i després a Barcelona amb Vueling. Per variar els dos vols van puntuals i arribo a casa sense contratemps.

I nou recompte de països, afegint-ne un a Àsia:

Àfrica (6)	Amèrica (7)	Àsia (10)	Europa (19)	Oceania (0)
Egipte Gàmbia Marroc Senegal Tanzània Tunísia	Argentina Bolívia Estats Units Guatemala Mèxic Perú Xile	Armènia Filipines Indonèsia Iran Japó Jordània Malàisia Myanmar Tailàndia Turquia	Andorra Bulgària Ciutat del Vaticà Dinamarca Espanya Estònia Finlàndia França Hongria Irlanda Islàndia Itàlia Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit Romania Suècia Suïssa
TOTAL: 42 països