dijous, 6 d’abril del 2023

Yerevan

Avui dediquem el dia a la capital, Yerevan. Després d'esmorzar ens dirigim a Tsitsernakaberd, fortalesa de les orenetes, un turó a uns 10 minuts, en cotxe, del centre de Yerevan, per visitar el monument i museu commemoratius del genocidi armeni.

A principis del segle XX, a l’est de l’imperi otomà, l’actual Turquia, hi havia una comunitat d’uns dos milions d’armenis. En el marc de la I Guerra Mundial, el govern es va proposar la reforma de l’imperi i el desenvolupament d’una política d'homogeneïtzació que implicava l'expulsió i l'eliminació de les poblacions no turques. Els armenis, que habitaven gran part del territori controlat per Constantinoble, així com també grecs, assiris i àrabs, van ser víctimes d'aquestes matances. El 1915 centenars de figures públiques armènies van ser arrestats i executats o deportats. s'estima que un milió i mig d’armenis van ser víctimes de les matances, sotmesos a expropiacions, persecucions i tortures, i obligats a deixar les seves terres en caminades forçades a través del desert, on la majoria va morir.

Ens acostem al Memorial on veiem una estela commemorativa de 44 metres d'alçada que representa el renaixement de la nació armènia; dotze esteles agrupades en un cercle, que representen les províncies d’Armènia que actualment formen part de Turquia, dins el qual hi ha flama eterna, signe de dol; i un mur de 100 metres en el qual estan inscrits els noms dels principals pobles afectats per les matances.

Al costat hi ha avets plantats per líders polítics i personalitats amb plaques en reconeixement del genocidi, oficialment reconegut només per 29 països, ja que molts continuen considerant la massacre com a crims de guerra.

Finalment entrem al museu, ens passem una bona estona recorrent les sales on textos, fotografies, vídeos i objectes transmeten els horrors del genocidi. Sí! La paraula genocidi és la que millor defineix aquest horror. M'impressiona molt com van voler esborrar tot rastre de la cultura armènia, tant pel que fa a persones com a construccions, del que consideraven territori otomà. 

Tornem al centre i aparquem el cotxe per fer un recorregut a peu. Comencem per l'animada Plaça de la República, considerada el cor de la capital. Està envoltada per alguns edificis del Govern actuals i antics, l'Armènia Marriott Hotel i el Museu d'Història i la Galeria Nacional. Al centre de la Plaça hi ha les fonts musicals, una atracció que només funciona a l'estiu, i, com a curiositat, sota la plaça hi ha un gran búnquer, tancat al públic, que es va construir durant la Guerra Freda per protegir els alts funcionaris en cas d'un atac nuclear.

Passegem per la Tashir Street, un carrer peatonal que amaga un megacentre comercial subterrani amb múltiples entrades, fins arribar a la Plaça de l'Opera, presidida per l'enorme edifici circular on hi ha programats diversos espectacles.

Al costat, en el parc Martirós Saryan, els pintors exposen i venen les seves obres, n'hi ha de tot tipus, algunes em criden l'atenció i m'agraden, d'altres les trobo horribles ... és qüestió de gustos ...

Volem anar a passejar pel barri de Kond. Diuen que, fins no fa gaire, el centre de Yerevan estava ple de preciosos edificis del S. XIX i que els barris del sud es caracteritzaven per les seves boniques cases de fusta, però la majoria d’aquestes construccions s’han enderrocat per construir enormes edificis d’estil soviètic sense cap mena de gràcia. Tot i que els últims anys s’ha intentat aturar aquesta destrucció, el mal ja està fet i queda molt poc del passat presoviètic de la ciutat. Així un dels pocs barris del S. XIX relativament intacte és Kond.

Entrem al barri i passegem pels seus costeruts i laberíntics carrerons. Les edificacions són força diferents que les del centre però el barri sembla bastant desgavellat i pobre, allunyat de les rutes turístiques. Potser sí que hem fet un petit viatge al passat! 

Sortint de Kond anem a visitar la mesquita blava. Aquesta mesquita, reconstruïda amb finançament iranià a finals de la dècada de 1990, és l'única que està en funcionament de la ciutat, ja que, com les altres vuit que hi havia a Yerevan a principis del S. XX, es va tancar durant l'era soviètica. Per fora només es veu una paret decorada entre altres edificis del carrer, però per dins em sorprèn el jardí i les decoracions dels diferents edificis del complex que té al seu voltant. 

Volem anar al Matenadaran, el museu de manuscrits, però se'ns ha fet tard i ens aturem a dinar. Estem lluny del museu i, tenint en compte que tanca a les 17h, no tindrem temps de visitar-lo, així que ho deixem per demà i tornem cap al centre. Anem al nostre hotel, el Moscow Hotel, a la plaça Charles Aznavour, dedicada a un cantant armeni i pugem al balcó del segon pis. 

Veiem que estan preparant una alfombra vermella amb unes cordes a cada costat, preguntem i ens diuen que avui hi ha l'estrena d'una pel·lícula armènia al Moscow Cinema. A dins, en el primer pis, del que tenim molt bones vistes, estan preparant un còctel amb taules plenes de copes. Decidim quedar-nos a veure què passa.

Comença a arribar gent, passen per l'alfombra roja i es fan fotos. A dins es va omplint, la gent es saluda, es posen en grups per parlar i es segueixen fent fotos ... i si ens hi colem? Jo no ho veig gens clar i em costa baixar, però al final ho faig. No ens costa gens baixar les escales i, dissimuladament, ficar-nos entre la gent. Prenem una copa, ens fem fotos en el photocall i, fins i tot, amb un dels actors. 

Quan la gent comença a entrar a la sala de cinema per veure la pel·lícula, anem dissimuladament cap a les escales i sortim. Deixant de banda que per entrar tenen una llista, tampoc entendríem absolutament res! Anem a la plaça i ens fem fotos a l'alfombra vermella i amb els panells lluminosos on van sortint els actors protagonistes de la pel·lícula.

Ha estat un final de dia molt divertit!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada