Armènia és un petit país del Caucas amb una superfície de poc menys de 30.000 km2 i uns tres milions d'habitants, dels quals la meitat viuen a Yerevan, la capital. Encara que geogràficament pertany a Àsia, culturalment és més proper a Europa.
Segons la tradició popular, el rei Tiridates III va declarar el cristianisme com a religió d'estat a Armènia a l'inici del S. IV, quan Sant Gregori, després d'estar dotze anys tancat en un pou infestat de serps, el va curar de la bogeria. Essent, doncs, el primer país cristià de la història, no és d'estranyar que la seva principal atracció siguin els monestirs i esglésies medievals que hi ha repartits per tot el territori.
Deixem enrere Yerevan i ens dirigim a Khor Virap, a uns 30 km, un monestir envoltat de vinyes i pastures i situat als peus del Mont Ararat que, tot i que actualment pertany a Turquia, és el símbol nacional d'Armènia i en el qual, segons la llegenda, hi va encallar l'arca de Noé després del diluvi universal. Fora de la capital els paisatges són, tal com m'esperava, molt rurals i poc poblats. Khor Virap en armeni significa "fossa profunda" ja que el monestir, del segle VII es va construir sobre les catacumbes on el rei Trdat III va tenir empresonat a Gregori l'Il·luminador, fundador de l'església Armènia i patró del país. La imatge des de la carretera del monestir amb el Mont Ararat al fons i camps de vinyes al davant és espectacular.
Arribem al monestir i hi entrem, es tracta d'un recinte emmurallat. A la part de fora de la muralla veiem alguns khachkars, esteles de pedra que tenen gravada una creu i que són un dels símbols del cristianisme armeni.
En el recinte hi ha una petita capella dins la qual hi ha l'entrada a dues sales de les antigues catacumbes. A la primera és força fàcil entrar per l'estret forat i baixar-hi per una escala de ferro. L'estança és molt petita, de planta quadrada i hi ha una petita estela negra amb una creu.
A la segona, en la qual, segons la tradició, va estar tancat Sant Gregori, l'accés és força més complicat ja que hi ha un primer tram amb una escala de ferro completament vertical enganxada a la paret abans d'accedir a una altra escala, també de ferro, inclinada. L'estança és força profunda i de planta circular, hi ha un quadre amb imatges de Sant Gregori i algunes creus. Pujar és encara més difícil que baixar.
La principal església del monestir, la de Sant Astvatsatsin és del S. XVII. Està construïda amb pedra volcànica vermellosa i té una mena de porxo cobert davant l'entrada de pedra negra. A dins hi ha un altar construït amb la mateixa pedra que l'edifici on hi ha algunes imatges, la principal de la Mare de Déu. Hi veiem alguns devots resant.
Darrera del recinte hi ha un camí que puja fins a una creu, hi vaig i obtinc bones vistes tant del monestir com del Mont Ararat.
Seguidament ens dirigim cap a Areni. Comencem a pujar entre muntanyes, de lluny en veiem algunes completament nevades que es van acostant i les travessem. La carretera de muntanya és força ample i està en bon estat.
Areni és la capital del vi d'Armènia, en aquesta regió, tot i la duresa del clima extrem, el raïm s'hi adapta bé i els habitants han aprofitat per cultivar-lo des de l'ntiguitat. Veiem molts camps amb vinyes i bodegues al costat de la carretera que va a Yeghegnadzor, on es poden fer cates, i també hi ha molts arbres fruiters que comencen a estar florits. També arran de carretera, veiem algunes parades que venen vi camuflat en ampolles de Coca-Cola, sembla que així els camioners poden entrar-lo fàcilment a Iran per la frontera. Dinem en un restaurant que ens ofereix bones vistes i menjar típic armeni com el dolma, formatge local, massa salat pel meu gust, guisat de xai i patates a la brasa, acompanyat d'una petita degustació de vins.
Després de dinar anem a visitar la cova Areni I. En aquesta cova, una arqueòloga, hi va trobar, fa quinze anys, una sabata de pell enterrada datada al voltant de l'any 3500 aC, essent la sabata de pell més antiga del món. La sabata està en el museu d'història de Yerevan i a l'entrada de la cova se'n mostra una fotografia en un cartell explicatiu.
Just a l'entrada de la cova, i a dins, veiem les restes d'una bodega de fa 6100 anys, també la més antiga del món, donant fe de la llarga tradició vinícola de la zona.
Ens dirigim a Noravank, que en armeni significa monestir nou, un dels imprescindibles de qualsevol viatge a Armènia. Aquest monestir, fundat l'any 1205 i renovat a la dècada dels 90, es troba entre uns espectaculars penya-segats i consta de dos edificis de pedra vermellosa i teulades negres.
L'edifici principal, l'església de dos pisos Surp Astvatsatsin, del S. XIII, que segons els historiadors recorda els monuments funeraris dels primers anys del cristianisme, em sembla espectacular. S'accedeix al segon pis per unes escales de pedra que sobresurten de la paret i formen un vistós triangle sobre la porta principal, llàstima que estigui prohibit enfilar-s'hi. Sobre les dues portes hi ha tallades unes imatges espectaculars, realitzades el S. XIV per Momik, i una gran creu a la part més alta.
Per sobre de l'edifici sobresurt una torre de planta circular, amb columnes sota la teulada cònica. Tot els detalls d'aquesta construcció em semblen molt cuidats i l'església és molt elegant. Per dins és sobria, només hi ha una gran creu tallada a la paret sota una finestra, i les parets estan ennegrides, suposo que pel fum de les espelmes enceses al llarg dels segles.
Al costat hi ha una altra església, Surp Karapet, dedicada a Sant Joan Baptista, molt semblant a la principal, encara que amb menys elements decoratius. Sobre la porta també hi ha una imatge tallada en pedra, i a dalt una finestra amb una columna al mig.
Dins hi ha un altar dedicat a la Mare de Déu, i creus i altres símbols tallats a les pedres. També hi ha un espai amb petites candeles enceses i devots que hi venen a resar. Em sorprèn que a la façana hi ha moltes creus tallades, de diferents mides i estils.
Annexa a Surp Karapet hi ha la petita capella Surp Gregor que conté algunes tombes. En algunes làpides hi ha figures tallades i en altres inscripción en armeni.
Es pot fer un petit recorregut al voltant dels dos edificis que ens en va oferint diferents perspectives. A la part del darrera hi ha alguns kachkars. Tot el conjunt, amb les muntanyes de fons és espectacular.
A Yeghegnadzor parem a la molt recomanada bodega Old Bridge per fer una cata de vins, ens expliquen i provem un vi blanc, un rosat i dos negres de les seves bodegues, acompanyats d'una selecció de formatges, olives, tomàquets secs, pa, poma i raïm. El nom de la bodega ve d'un antic pont de la ruta de la seda que hi ha a prop, i les vistes a les vinyes i a les muntanyes de fons contribueixen a l'experiència.
Finalment decidim anar cap al sud per dormir a Goris. Tornem a travessar algunes muntanyes nevades.
Arribem al vespre, a punt per descansar. El dia d'avui ha estat molt profitós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada