diumenge, 2 d’abril del 2023

De Barcelona a Yerevan i visita a Milà. Com? Milà?

Definitivament els meus vols estaven gafats!!! Si he d'explicar aquí tot el periple per aconseguir arribar a Armènia l'entrada quedaria mooolt llarga. En resum:

* Compro un vol Barcelona-Milà per dissabte al matí i Milà-Yerevan per dissabte a la tarda.

* Canvien el vol de Yerevan a dissabte al matí. He d'avançar el vol a Milà (pagant, és clar).

* Cancel·len el vol a Milà i m'assignen, de nou, el vol original, el que he hagut de canviar pagant.

* Demano un canvi a la feina per poder sortir divendres una hora abans i no haver de volar a Milà via París. Canvio el vol cap a Milà per divendres a la tarda (ara sense cost) i busco hotel a Milà.

* Divendres a la tarda vaig directament de la feina a l'aeroport. Faig l'embarcament i pujo al bus que em durà a l'avió. El bus no es mou. Passa mitja hora i ens fan desembarcar. Mitja hora més i tornem a embarcar. Volo a Milà amb una hora de retard.

* Dissabte al matí vaig a l'aeroport, passo el control de seguretat. El vol no surt a la pantalla! Amb l'ajuda de quatre; quatre? Sí, quatre; treballadores que no s'ho expliquen el trobo. Està anunciat 3/4 d'hora abans del que diu la targeta d'embarcament però va amb un retard de quatre hores. Cancel·len el vol.

* El canvien per diumenge i paguen un hotel a prop de l'aeroport. Visito Milà.

* Diumenge al matí vaig a l'aeroport, per fi volo a Yerevan, amb un retard de mitja hora.

Si us heu estressat llegint el resum, imagineu-vos com m'he arribat a estressar jo! Ara queda reclamar a Vueling i a FlyOne per les molèsties i despeses ocasionades pels canvis ...

Més coses a destacar d'aquest periple:

* De Barcelona a Milà he volat amb Vueling sense haver-me d'identificar en cap moment, ni al passar el control de seguretat ni a l'embarcar, qualsevol podria haver volat enlloc meu.

* Una sorpresa molt agradable que espero que es vagi estenent, a l'aeroport de Milà Malpensa ja es pot passar qualsevol quantitat de líquids i no s'han de treure de la maleta.

* El vol a Yerevan no va ple, digueu-me malpensada però, no serà que ni el de dissabte ni el de diumenge ho estaven i han decidit unir-los? Els deu haver sortit més a compte pagar la nit d'hotel que fer volar dos avions mig buits ...

I ara que ja m'he desfogat, ara sí, començo el diari de viatge! 😄

__________________________________________________

Aprofitant que tinc la tarda lliure decideixo visitar Milà. Un transfer em porta a l'aeroport i agafo el tren que va al centre de la ciutat.

Hi havia estat fa molt, deu fer uns 30 anys, va ser una parada curta tornat en bus de Poppi a Palafolls. En aquell moment jo encara no viatjava i simplement em deixava portar, suposo que no se m'havia despertat la curiositat que tinc ara per conèixer els llocs on vull anar. Però tinc un record molt viu, una imatge gravada i les sensacions que em va provocar veure, per primera vegada, el Duomo, la catedral de Milà, i les galeries Vittorio Emanuele II, ambdues em van impressionar molt. També recordo que vam anar a veure el teatre de La Scala, però no en tinc una imatge tant clara.

El tren em deixa a l'estació Milano Cadorna, a uns quinze minuts a peu de la Piazza del Duomo. Molt a prop hi ha l'església Santa Maria delle Grazie, on es troba el fresc de "L'últim sopar" de Leonardo Da Vinci. Encara que sé que les entrades s'han de comprar amb temps per internet, i que és molt difícil que no estiguin esgotades, hi vaig, al menys la veuré per fora.

Podria anar al centre amb metro però fa molt bon dia i és agradable passejar pels carrers amples i empedrats en els quals conviuen els tramvies amb les motos, els cotxes i altres vehicles.

Al final d'un carrer, es comença a deixar entreveure la impressionant catedral. Però no vull córrer i m'aturo a la Piazza Mercanti, una plaça envoltada d'elegants edificis històrics al centre de la qual es troba un pou d'aigua del segle XVI.

Finalment arribo a la Piazza del Duomo i veig la catedral, em torna a impressionar tant com la primera vegada, immensa i blanca, amb la façana coronada per pinacles, i totalment esculpida. Hi ha molta, moltíssima, gent, a mesura que m'he anat acostant al centre he anat veient una riuada que caminava pels carrers, i aquí la concentració de persones és exagerada.

Estic una estona contemplant-la, no puc apartar la vista de la catedral, m'hi vaig apropant. Decideixo entrar-hi, vull visitar-la per dins i pujar a les terrasses ... això últim, però, no podrà ser ja que l'aforament d'avui està complet. Finalment hi entro i veig que és gran, immensa, amb unes columnes impressionants i vitralls enormes sota els arcs, jo no en sé d'art i arquitectura però aquesta catedral és clarament gòtica, pel poc que en recordo en té tots els elements. 

Però no m'acaba de fer el pes, l'interior em decep una mica, és fosca, les parets són fosques i les columnes també, me l'esperava blanca com la façana i lluminosa, no ho és. 

Quan he entrat hi havia un home tocant un orgue. Per una porta lateral va entrant gent que seu als bancs de davant, suposo que aviat faran missa. Abans de sortir veig que per un passadís lateral avancen uns quants capellans amb uns quants objectes, entre ells espelmes, una palma i encens. Paren davant de la porta principal on hi ha una taula amb branques d'olivera, un d'ells llegeix uns versicles i beneeixen les branques d'olivera amb aigua i l'encens. És clar, és la missa avançada del Diumenge de Rams!

Surto i em dirigeixo a la galeria Vittorio Emanuele II, en un lateral de la plaça, al costat mateix de la catedral. També hi ha molta gent, veig els aparadors de reconegudes botigues de moda. El sostre de vidre i les decoracions de les parets són molt elegants. Miro el terra i hi veig mosaics, però he de dir que aquests ja no m'impressionen tant com fa trenta anys, no sé si és que des de llavors n'he vist molts o que hi ha tanta gent que en veig una part però no en puc copsar el conjunt.

Sí que em crida l'atenció un grup de gent envoltant un mosaic on hi ha representat un toro, hi ha un forat on hauria de tenir els testicles i veig que algunes persones hi posen el taló i comencen a fer voltes sobre si mateixes, quin significat tindrà?

Decideixo buscar-ho i trobo diverses versions, aquí us deixo la que més m'ha agradat: El toro forma part de l'escut de Torí, ciutat que rivalitza amb Milà, i en l'imaginari popular fer piruetes sobre l'animal és una mena de burla cap a aquesta ciutat. També hi ha la creença popular que qui fa una volta tindrà sort, qui en fa dues trobarà l'amor i qui en fa tres tornarà a Milà amb l'amor, això sempre que es faci girant sobre el taló del preu dret, amb els ulls tancats i en sentit antihorari.

Travesso la galeria i surto a la Piazza della Scala. Una petita però agradable plaça amb alguns arbres i uns bancs que envolten un monument dedicat a Leonardo da Vinci. En un costat hi ha el teatre de la Scala, del segle XVIII, on han passat els cantants d'òpera més reconeguts de la història. L'edifici en sí, per fora, tampoc és gran cosa. Porto ja una bona estona caminant i decideixo descansar en un dels bancs de la plaça mentre em prenc un gelat, no podria ser d'altra manera estant a Itàlia, está boníssim!!!

Segueixo caminant cap a la zona comercial on hi ha les botigues més luxoses de les firmes de moda italiana, alguns dels aparadors són molt cridaners i curiosos, i tant extravagants com la roba que es pot veure a les passarel·les.

Comença a caure la tarda, les botigues ja estant tancant i la quantitat de gent que hi ha al carrer ha disminuït considerablement. Em dirigeixo cap al castell Sforzesco, una fortalesa del 1368 que conté al seu interior una sala decorada amb frescos per Leonardo Da Vinci. Només puc veure el castell des de fora ja que és tard i ja han tancat, però puc dir que aquesta fortalesa m'impressiona força, llàstima que estan fent obres i hi ha cintes i tanques per tot arreu, i les fonts que hi ha davant l'entrada principal no estan completament en funcionament. 

Al darrera de la fortalesa hi ha l'immens Parc Sempione que hauré de deixar per quan torni, de la mateixa manera que aquestes visites que no he pogut fer en una parada improvisada d'una tarda. Així arribo de nou a l'estació, sopo i agafo el tren per tornar a l'hotel.

__________________________________________________

Finalment diumenge aconsegueixo arribar a Yerevan, poc abans del capvespre doncs són quatre hores de vol més dues de diferència horària. Em trobo amb les meves companyes de viatge, deixo les coses a l'hotel i anem a fer una volta, a sopar i a escoltar música en un local una estona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada