Torcas i Lagunas

Abans de tornar cap a casa farem una última visita, aquest matí anirem a les Torcas de Palancares i a les Lagunas de Cañada del Hoyo. Els dos espais estan molt a prop un de l'altre i s'hi poden fer caminades més o menys curtes per conèixer aquests paratges. Com que volem veure-ho tot en un matí farem les caminades curtes.

En primer lloc anem al Monumento Natural Palancares y Tierra Muerta. El nom de Tierra Muerta fa referència a la falta d'aigua, la qual es filtra pel terreny calcari donant lloc a una àmplia zona de pinedes sense agricultura ni ramaderia, i el converteix en un espai natural de gran bellesa on la vegetació predominant són els boscos de pi negre. Les Torcas del Monte Palancares són unes formacions geològiques caracteritzades per l'esfondrament del terreny calcari com a conseqüència de l'erosió per l'aigua de les capes inferiors, que donen lloc a depressions del terreny de forma circular de gran diàmetre i profunditat. 

Hi ha tres opcions de caminades entre les torques, totes elles senyalitzades, fàcils de seguir i amb poc desnivell. Ens decidim a seguir la mitjana que passa pel costat de: la Torca del Agua, el Torcazo, la Torca del Lobo, la Torca del Tío Agustín i la Torca del Sastre. Abans de tornar a l'inici ens desviem una mica per veure la Torca de los Avellanos i la Torca del Tío Demetrio. En total un recorregut d'uns 3'4 km.

La que més m'agrada és la Torca del Lobo doncs no hi ha tanta vegetació com a les altres i es veuen les altes i impressionants parets verticals que formen el seu perímetre. El nom d'aquesta torca fa referència a una llegenda: 

"Un dia d'hivern, un caçador de la zona anomenat Zacarías estava perseguint un llop pel pinar. Després de ser tocat i ferit el llop va entrar a la torca i es va endinsar en una cova inaccessible. Es va fer fosc i la neu va començar a cobrir-ho tot. Semblava que el fred i la gana acabarien amb el caçador però, passades unes hores, el llop va sortir de la cova i va parlar amb en Zacarías, convidant-lo a entrar a la seva cova. Tot trastornat el caçador va acceptar i va passar la nit amb el llop. Des d'aquell dia va deixar de caçar i, durant molt temps, anava a portar menjar i a xerrar amb el seu nou amic."

Molt a prop de l'aparcament i de camí cap a les Lagunas hi ha la Torca de la Novia, ens parem per veure-la. Aquesta és la menys profunda i amb menys perímetre de les torques que hi ha a la zona però a mi em sembla de les més maques. Es pot veure perfectament la seva forma circular, i part de les parets estan recobertes per diverses plantes enfiladisses, especialment heura, de colors vius. El nom de la torca prové d'una trista llegenda:

"Fa molts anys vivia a Mohorte, un petit poble que queda a prop de les torques, una noia a la qual els pares li havien arreglat el casament amb un home ric de Cañadas del Hoyo, un poble situat a l'altre costat de la Sierra de los Palancares. Els pares no sabien que la noia estava enamorada d'un jove del seu mateix poble, amor que li era correspost. Ella els ho va explicar i els va demanar que la deixessin casar amb qui ella volia. Però els pares, veient que el noi de qui ella estava enamorada era pobre, van obligar-la a casar-se amb el pretendent ric, contra la voluntat de la seva filla. Semblava que la noia s'hi havia resignat però el dia del casament, mentre els carruatges amb tota la família creuaven el camí dels Palancares per anar a la cerimònia que havia de tenir lloc al poble del nuvi, la núvia es va tirar a aquesta torca per acabar amb la seva vida."

De camí cap a les Lagunas passem pel mirador de Nicolás que ens ofereix una bona panoràmica de la serra i els boscos que la recobreixen.

En el Monumento Natural Lagunas de Cañada del Hoyo hi ha set llacunes, torques plenes d'aigua degut al material impermeable del seu fons. Aquestes llacunes són ecosistemes fràgils. Degut a les diferències de composició del fons i dels microorganismes que hi habiten, cada una té un color diferent, i en algunes d'elles l'aigua canvia a un color blanquinós durant els mesos d'estiu quan puja la temperatura de l'aigua i hi ha un augment de l'activitat fotosintètica de les plantes aquàtiques.

Tres d'aquestes llacunes són públiques i les altres quatre es troben en terreny privat, encara que són visitables. Nosaltres només farem el recorregut per les tres primeres ja que són les més properes a l'aparcament. Ens dirigim a la Laguna de la Gitana, una espectacular llacuna d'aigües verdoses, de 132 m de diàmetre i 25 de profunditat. L'entorn de la llacuna és espectacular i veiem que hi ha un camí que li dona la volta. El nom de la llacuna fa referència a una llegenda:

"A finals de l'edat mitja, a Cañada del Hoyo hi vivien dues famílies gitanes rivals que tenien molt mala relació. La filla d'una d'elles, Currita, i el fill de l'altra, Jeromo, es van enamorar i, tot i que van intentar mantenir la seva relació en secret, les famílies se'n van assabentar i els van prohibir veure's. Ells van seguir trobant-se d'amagat però la família del noi ho va descobrir i van decidir marxar del poble per tal de separar-los. Per tal que la família de la noia no sabés que abandonaven el poble van marxar de nit, sense avisar ningú, però en Jeromo li ho havia pogut comunicar a la Currita. Quan van sortir de casa seva van sentir que la noia els seguia cridant desesperada el nom del noi, però els pares no van permetre que ell tornés enrere. Van arribar a la llacuna quan començava a clarejar i el pare del noi va decidir enfrontar-se a la noia per dir-li que no podia estar amb el seu fill, i ella va començar a córrer espantada. La noia no va tornar al poble i quan la van començar a buscar es van adonar que l'aigua de la llacuna havia canviat de color i no era transparent per la qual cosa van deduir que s'havia ofegat a la llacuna. Des de llavors cada any es produeix el mateix fenomen, les aigües canvien de color durant uns dies per després tornar al seu color habitual."

Seguidament ens dirigim al Lagunillo del Tejo, una petita llacuna d'aigües negres, amb un diàmetre màxim de 86 m i una profunditat d'11, que pot arribar a quedar-se sense aigua en èpoques de sequera. Ara hi ha aigua, tot i que no està al seu màxim, i la superfície està tant quieta que reflecteix perfectament els arbres que l'envolten, la imatge que ens regala és preciosa.

Al costat mateix hi ha la Laguna del Tejo, anomenada així per què al vessant del con, a l'obac, sempre hi ha hagut aquest arbre. Té un diàmetre d'uns 128 m i les seves aigües, d'un to blavós, arriben a uns 32 m de profunditat. 

Deixem enrere les Torcas i les Lagunes i emprenem el viatge de retorn. Han estat uns dies fantàstics que m'han portat a descobrir una mica la província de Cuenca i marxar amb una llista de llocs que m'han quedat pendents per visitar: los Callejones de las Majadas, el Castell de Belmonte, fer la ruta del Escalerón des de Uña, el parc del Hosquillo ..., hauré de tornar!