Recorrent la costa gambiana

Ens llevem per esmorzar i sortir aviat cap a Tanji, un poble de pescadors. Baixem del bus i ens dirigim a la platja, passem entre grans barraques on tenen graelles i impressionants piles de llenya. Veiem taules amb el peix estès, salat, imagino que assecant-se al sol.

Arribem a la platja, hi ha moltes barques, tant dins com fora de l'aigua, i molta activitat. Veiem gent descarregant la pesca, dones que entren a l'aigua per treure el peix de les barques amb galledes mentre els pescadors van buidant i plegant les xarxes, d'altres que netegen el peix o arreglen les barques ... No es d'estranyar tot el moviment, la pesca és el principal motor de l'economia gambiana.

El més impressionant, per a mi, són els colors, sembla que amb el pintat de les barques vulguin competir amb l'estampat de les teles de la roba que porten.

Caminem una estona per la platja veient l'activitat, tot avança poc a poc però sense pausa. Sortint per anar cap al bus, un noi ens ensenya l'espai on fumen el peix, el posen sobre unes grans graelles sota les quals hi ha el carbó que fa fum i el van retirant quan està llest. El sostre té forats pels quals passa la llum, que, juntament amb el fum, donen a l'espai un aspecte fantasmagòric.

Deixem Tanji enrere i seguim cap al sud, en paral·lel a la platja. Passem per zones humides en les quals el guia ens diu que hi ha molta avifauna diferent i que els ornitòlegs hi van a veure ocells. Travessem Kartong. Des del bus, veig els comerços amb les façanes pintades amb els productes que venen, gent amunt i avall, i nens uniformats que entren o surten de l'escola. 

Arribem a un petit riu envoltant de manglars que fa de frontera entre Gàmbia i Senegal. Pugem a una gran barca a motor, tota pintada, que té seients a banda i banda, amb un sostre que ens protegeix del sol, per recórrer el manglar. La passejada és molt agradable. Veiem les ostres que estan enganxades a les arrels dels manglars, i que les dones recullen. El guia ens explica que de l'ostra s'aprofita tot, la carn se la mengen, sempre cuita, i la closca deixen que s'assequi i després la trituren i l'utilitzen per fer pintura, barrejada amb aigua salada i colorants, o com a ciment per a les cases.

Durant la passejada veiem alguns ocells com el bernat pescaire, el martinet dels esculls, o l'agró blanc, diferents espècies de rapinyaires i alguns limícoles difícils d'identificar. També algunes barques, sembla ser que aquest és un pas de contraban entre els dos països veïns. La passejada és molt agradable.

Anem a l'allotjament, no gaire lluny de Kartong, just al davant de la platja. Dinem i tenim una estona de temps lliure. Vaig a la platja a banyar-me. No tinc molt clar si la marea està pujant o baixant però genera unes onades que arriben a intervals irregulars, algunes més suaus i d'altres més fortes. Fa calor i l'aigua no està especialment freda. Mentre estic a la platja arriba una barca i un grup de persones amb paquets per carregar-la, que es fiquen a l'aigua fins que tot i tots són a dalt. Les ones no ajuden i en alguns moments penso que la barca és tombarà, però aconsegueixen carregar-la amb èxit i marxar.

A la tarda anem a visitar una granja de rèptils. Ens expliquen que és un espai per a la investigació i la protecció, i que hi van visites escolars. Ens ensenyen un camaleó, alguns tipus de llangardaixos, cocodrils, tortugues i serps, la majoria estan dins d'uns tancats amb parets que m'arriben poc més amunt de la cintura, però les serps més perilloses estan en espais tancats del tot. Puc tocar una serp, és més tova i menys llefiscosa del que jo pensava, i després me'n posen una al coll, pesa força i quan comença a moure's fa força angúnia.

Abans de tornar a l'allotjament anem fins a Kartong per fer-hi una passejada. Ara puc veure de més a prop les grans portes metàl·liques decorades que m'han cridat l'atenció quan hi hem passat abans. A la carretera, l'únic carrer asfaltat del poble i on hi ha tots els comerços, hi ha molta activitat, es veu com aquest poble viu de cara a la carretera. Hi ha molts nens que van amb unes taules, serveixen per estudiar el Corà, els guia ens explica que al matí van a l'escola ordinària i a la tarda a l'escola de Corà. L'escolarització a Gàmbia és gratuïta els primers anys, però no obligatòria.

Després de sopar anem a prendre uns sucs i menjar fruita en un "xiriguito" que hi ha a la platja.