Seguint el curs del riu cap a l'est

Sortim després d'esmorzar per anar cap a Brikama. Tornem a travessar Kartong i veig de nou les portes que ahir em van cridar l'atenció i els comerços, tant típics d'Àfrica, amb les façanes pintades per publicitar-se. Travessem zones no construïdes amb palmeres, arbres diversos i plantacions; zones amb aquests termiters que tant el fascinen des que els vaig veure per primera vegada ara farà un any;  petits pobles que viuen de cara a la carretera, essent aquesta l'únic camí asfaltat i on es troben els comerços; mercats amb grans piles de xíndries; i algunes escoles. Ens creuem amb camions decorats i furgonetes tant plenes de gent que és impossible que hi càpiga algú més.

A Birkama, la segona ciutat més gran del país, passegem pel mercat central, un espai obert molt gran amb botigues i al davant, parades de fruita, verdura i peix, sabons i espècies; carnisseries amb la carn exposada; gent comprant i venent; dones amb els nens a l'esquena; homes amb carretons carregats ... el que és un mercat concorregut i animat. Algunes dones somriuen i saluden, i d'altres es mostren reticents per por que els fem fotos.

Després anem al mercat d'artesania, aquí hi ha moltes parades, sobretot de talles de fusta, però també algunes de teles i cistelles.

Al davant hi ha un mercat d'animals, tenen moltes cabres i també alguns vedells i burros. Hi ha molts voltors en els arbres, alguns baixen a l'abeurador i un intenta agafar el menjar de les cabres.

Deixem enrere Birkama per anar a l'allotjament, a Kanilai. Després de dinar fem relax a la piscina.

Kanilai, un petit poble del sud de Gàmbia fronterer amb Senegal, és el poble natal de l'expresident Yahya Jammeh, el qual hi va construir un palau presidencial dins del qual va fer construir un zoològic que havia de permetre als gambians "experimentar la vida silvestre africana". Per acabar el dia el visitarem. L'antic palau ara és una zona militar i no hi podem entrar sols, hem d'esperar una estona la persona que ens hi ha d'acompanyar, no hi ha gent al carrer, només alguns nens, sembla que tothom està pendent d'un dels partits del mundial de futbol ...

Ja dins el parc veiem la bassa dels cocodrils, hienes, voltors i serps enormes. L'espai és laberíntic, sense cap mena de organització, no acabo d'entendre com funciona, i està molt deixat. Per a mi la visita és totalment prescindible.