Una mica d'història

Avui visitarem una mica la història de Gàmbia. Després d'esmorzar una petita embarcació ens creua el riu fins a Janjanbureh, una illa que es forma entre dos braços del riu Gàmbia.

El poble homònim, conegut també com a Georgetown o McCarthy, va ser la primera capital de la colònia de Gàmbia i centre del comerç d'esclaus. D'aquella època hi queda algun edifici colonial com la casa del governador i la casa dels esclaus. En el petit mercat veig homes que estan cosint algunes teles, el guia ens explica que aquí, tradicionalment, els homes són els que fan de costurers. 

Visitem una escola, antiga església metodista, la més antiga de l'Àfrica subsahariana, que es va fundar el 1823 com a missió per donar suport als esclaus alliberats.

Després de passejar pels carrers de Janjanbureh pugem de nou a una petita embarcació per deixar l'illa i seguir el nostre recorregut, ara ja cap a l'oest, de tornada a Banjul per la riba nord del riu.

A uns 20 km parem a visitar el jaciment arqueològic més important de Gàmbia, els cercles de pedra de Wassu. Els cercles megalítics de Senegàmbia són cercles d'antigues pedres de color marró i d'aparença volcànica que estan a la frontera entre Gàmbia i Senegal. Dels quatre jaciments que s'han trobat el més important es troba a Wassu, un poblet interior de Gàmbia. Aquest monument prehistòric apareix, fins i tot, en el revers del bitllet de 50 dalasis.

Veiem pedres cilíndriques de grans dimensions, d'entre mil i mil cinc-cents anys d'antiguitat, col·locades en cercles quasi perfectes. El seu volum fa difícil imaginar com van ser traslladades, es creu que es van fer rodar sobre troncs de fusta que anaven movent.

Es tracta de monuments funeraris, sota les pedres s'han trobat enterrats cossos pertanyents a una mateixa família, i es creu que tenien caràcter religiós. Per tota la zona es troben pedres petites del mateix tipus i hi ha la creença popular que si agafes una pedreta i la poses sobre un d'aquests cilindres, es complirà allò que desitgis. A la sortida visitem un petit museu on hi ha les restes arqueològiques que s'hi han trobat.

Deixem enrere Wassu, ens queda un llarg camí fins la propera destinació, Albreda. Seguim el riu Gàmbia cap a l'oest, per la riba nord, pel camí anem veient camps, alguns petits pobles amb el típic mercat i cases més o menys aïllades. De sobte el nostre bus es para, hem punxat! Fa poc més d'una hora que hem deixat enrere Wassu. Baixem i esperem que canviïn la roda, hem parat just davant d'un petit nucli. Des de l'ombra d'un arbre que hi ha al costat de la carretera en puc anar veient l'activitat. Passen alguns vehicles, pocs, i alguns carros; un nen amb bicicleta s'acosta al bus aturat; a l'altre costat de la carretera es comença a veure gent, sobretot nens, deu haver corregut la notícia que hi ha un bus amb turistes aturat a la carretera, que travessen per veure què passa, possiblement serem el tema de les converses durant una temporada ...

Tornem al bus, tardem més de dues hores per arribar a Albreda on dinem abans de deixar l'equipatge a l'allotjament. Albreda va ser fundada per comerciants francesos a finals del S. XVII i s'hi van establir fins a principis del S. XIX quan l'abolició del comerç d'esclaus va suposar la pèrdua de la seva importància. Albreda està unida a Juffureh, una població que es va fer famosa per ser el suposat origen de Kunta Kinteh, el protagonista de la novel·la "Arrels" d'Alex Haley. 

Molt a prop d'Albreda, al mig del riu Gàmbia hi ha la petita illa de Kuntah Kinteh, antigament anomenada illa de James. Agafem un vaixell per anar-la a visitar.

A l'illa hi ha les restes del Fort James, una fortalesa anglesa i britànica. La fortalesa va ser fundada el 1651 pels curlandesos com a fort Jakob però el 1661 va caure en mans dels britànics que la van rebatejar com a fort James. Aquesta fortalesa va ser disputada per diversos països europeus, especialment per França qui, finalment, la va enderrocar el 1778 en un atac i la va deixar tal i com es pot veure actualment. Aquesta illa va ser una posició estratègica com a punt de partida dels vaixells d'esclaus que abandonaven les costes gambianes. Amb prohibició del comerç d'esclaus, per part del govern britànic, a principis del S. XIX es va fundar la ciutat de Banjul per controlar els vaixells que navegaven pel riu i l'illa finalment va ser abandonada. 

Visitem les ruïnes del fort que ocupen quasi la totalitat de l'illa, un guia ens n'explica la història i ens diu que antigament aquesta illa era més gran però que per l'erosió del riu va perdent superfície.

De tornada veiem una preciosa posta de sol des del vaixell.