Ciudad Encantada i cascades

Avui passarem el dia per la Serranía de Cuenca, un espai natural, al costat mateix de la ciutat, que ens promet gaudir de llocs sorprenents.

La primera visita serà a la, més que famosa, Ciudad Encantada. En aquest Monument Natural, escenari de pel·lícules com "Conan el bàrbar", protagonitzada per Arnold Schwarzenegger el 1982, hi ha tot de roques d'origen càrstic que, esculpides durant milions d'anys per l'aigua, el vent i el gel, han anat prenent formes capritxoses. És un espai on podrem deixar volar la imaginació descobrint les formes que descriu el fulletó o trobant-ne de noves.

A l'inici del recorregut trobem el Tormo Alto, símbol de la Ciudad Encantada, una impressionant roca de més de 20 m d'alçada amb una base molt petita que sembla increïble que l'aguanti. Al voltant d'aquesta roca hi ha una antiga llegenda:

"Viriato, un pastor lusità que havia aconseguit infringir moltes derrotes a les tropes romanes, es va enamorar d'una dona conquenca. Sempre l'anava a visitar envoltat d'un nombrós grup d'homes de confiança ja que sabia que els romans desitjaven la seva mort. En algunes ocasions en les que els romans l'havien aconseguit ferir era ella qui el visitava en el campament, sempre protegida pels homes de confiança de Viriato. Durant una d'aquestes visites van estar passejant per la Ciudad Encantada i ell li va dir a la seva estimada que si moria en una acció de guerra volia que l'incineressin dalt de la majestuosa roca, i en cas de morir de mort natural que l'enterressin als seus peus. Cada vegada tenia més enemics, no només entre els romans sinó que alguns dels seus li tenien enveja. I així fou com tres dels seus capitans es van vendre per unes monedes i el van assassinar en el seu campament, al costat mateix del Tormo. Viriato va ser incinerat dalt de la roca i, durant bastants anys, una nit a la setmana, des de lluny es podia veure la imatge del crematori i sentir els sanglots de la dona que el plorava, mentre que els que es trobaven al costat del Tormo no veien ni sentien res."

Seguint el recorregut veiem tres immenses roques que ens recorden Vaixells atracats en un port esperant el moment idoni per endinsar-se en un mar de pedra; un Gos (Gos? On? Jo no soc capaç de veure'l!); la Cara d'un Home amb una abundant cabellera pinàcia que contempla atentament aquest fabulós paisatge; un Pont Romà i una Foca que manté una pilota en equilibri sobre el seu nas; entre d'altres roques sense nom.

Arribem al Tobogan, no acabo d'entendre perquè l'anomenen així, és un llarg i preciós passadís, estret, entre altes parets. El recorrem mentre veiem la vegetació que creix en aquestes roques. Al final del passadís en tenim una bona perspectiva.

Al final del tobogan veiem un drac de la sort xinès, li demano un desig, es complirà? I més endavant ens topem amb el cap d'una serp que ens mira fixament, espero que no em converteixi en pedra ... encara que ben pensat, passar l'eternitat en aquest paratge no estaria del tot malament, potser acabaria sortint en un cartell que explicaria una llegenda.

I arribem al Mar de Pedra, una immensa plataforma de pedra amb passadissos laberíntics. Així devia ser tota aquesta zona fa milions d'anys, abans que l'erosió dels elements la transformessin, i la segueixin transformant, esculpint les roques i deixant-les tal i com les veiem ara. Segons la llegenda:

"Els Vaixells atracats en un port desolat han emprès l'aventura avançant un mil·límetre cada any cap al Mar de Pedra, ansiós de ser navegat. Quan hi arribin correran cap a l'oceà, el seu objectiu final."

Seguim veient tota mena de formes, amb una mica d'imaginació i depèn de com la miris pots arribar a veure, en la mateixa roca, un esquirol o un dinosaure, i forats que formen ponts, portes o coves.

Després de veure un pont de grans dimensions que ens mostra l'èpica Lluita entre l'Elefant i el Cocodril, arribem a la porta d'El Convent. Aquesta ens dona accés a un bosc màgic en el que hi ha bolets de mides gegantines, quasi tant alts com els pins que l'envolten i un pont que ens permetria creuar qualsevol obstacle del camí.

I, per finalitzar el recorregut veiem la Tortuga, els Dos ossos i els Amants de Terol, petrificats abans de fer-se l'anhelat petó que el destí ha volgut impedir:

"A principis del S. XIII vivia a Terol un jove anomenat Juan Diego Martínez, que es va enamorar perdudament de la Sra. Isabel de Segura. El pare de la noia era molt ric i no volia que la seva filla es casés amb el Diego per no estar a la seva alçada. Així que en Diego va decidir marxar a fer fortuna i li va prometre a la seva enamorada que tornaria al cap de cinc anys amb prou diners per poder casar-se amb ella. La noia el va esperar però ell no tornava i, davant la insistència del seu pare, va acceptar casar-se. Poc temps després en Diego va tornar i la va visitar dient-li "besa'm que em moro". Ella, al estar casada, no va acceptar i ell va caure mort en aquell instant. Durant l'enterrament ella va recordar com l'havia estimat i va decidir besar-lo en l'últim moment. El seu petó va ser tant fort que va morir allà mateix, i els van enterrar junts finalment."

Després d'unes tres hores recorrent aquest espai que ens ha meravellat i fet volar la imaginació a cada un dels espectaculars racons, deixem enrere la Ciudad Encantada.

A la tarda anem a veure el naixement del riu Cuervo. Ens han dit que la setmana passada va ploure molt i que el riu i les cascades porten molta aigua. Deixem el cotxe a l'aparcament i des d'aquí arribem, per unes passarel·les de fusta, en un recorregut adaptat per cadires de rodes, a la cascada del riu Cuervo, realment és preciosa.

Un camí puja pel costat de la cascada i segueix el riu fins un punt en el qual brota d'una petita cova. Es nota que ha plogut, el riu, des de l'inici porta força aigua.

Completem el recorregut pel Sender de la Turbera, un camí que transcorre, en gran part, a través d'un bosc de pins. Quasi a l'inici, passem per una cova natural, El Covacho, formada per la precipitació de tobes que creen cortines de roca. Aquesta cova ha estat utilitzada pels pastors com a refugi pels seus ramats. Més endavant arribem a una petita turba, una zona pantanosa en la qual es produeix l'acumulació superficial de capes de material orgànic en estat de semidescomposició. Finalment travessem el riu per un pont i arribem a l'aparcament. Un recorregut fàcil d'uns 2'6 km en total.

A prop del naixement del riu Cuervo hi ha el naixement del riu Júcar, encara falta una estona perquè es faci fosc i decidim anar-hi. Agafem un desviament des de Tragacete, el naixement del riu està a uns 6 km, la carretera és bona però estreta. Anem avançant i arribem al mirador de la Cascada del Molino de la Chorrera. Aparquem i veiem la cascada des de dalt. Després ens acostem a la part baixa per una passarel·la. La cascada porta molta aigua i, si ens acostem, ens deixarà ben dutxades ... és impressionant.

Encara estem a 3'5 km del naixement del riu Júcar, la carretera s'ha anat complicant i no sabem si hi arriba ni com serà més endavant. A més es comença a fer fosc i, per tant, decidim deixar-ho i tornar a Cuenca.