Aquest any he pogut transformar els dos festius de desembre en un superpont de 9 dies i m'he apuntat a un viatge per Gàmbia. Quan vam travessar-la en el transcurs del viatge per Senegal no em va deixar un bon sabor de boca però tampoc vaig conèixer el país, crec que ja és hora de fer-ho per tal de decidir si m'agrada o no ...
Gàmbia, amb un terç de la superfície de Catalunya i poc més de 2'2 milions d'habitants, és el país més petit d'Àfrica. Segueix el curs del riu Gàmbia en els darrers 400 km, fins la seva desembocadura a l'Oceà Atlàntic, té una amplada màxima de 48 km i es troba completament envoltada pel Senegal. És una antiga colònia britànica, les fronteres actuals de la qual es van definir el 1889 segons un acord entre el Regne Unit i França.
Dos vols, Barcelona-Casablanca-Banjul, em porten a la capital de Gàmbia en quasi deu hores.
És mooolt tard i estic cansada, sort que el guia ja ens espera i ens porta a l'hotel, un ressort a la zona de Senegambia. Des de l'habitació se sent el soroll del mar, és tant relaxant!
No em llevo especialment aviat, suposo que el guia també necessitava dormir i ens trobem tot el grup a les 10:30h, després d'esmorzar. Avui visitem la zona de Banjul i Serrekunda, la segona ciutat molt més gran que la primera encara que Banjul n'és la capital.
La primera parada, a Serrekunda, és una "fàbrica" de tye-dye, una tècnica d'estampació que utilitza cera sobre la tela per tal de tenyir algunes parts i pintar-ne unes altres. Ens ensenyen els tints, fulla de manglar pel blau, caoba pel vermell i ceba pel groc, i veiem les teles que tenen per vendre.
Després anem a Bakau, on hi ha la piscina de cocodrils de Kachikally. A l'entrada tenen un petit museu amb vestits i màscares cerimonials, instruments tradicionals i fotos històriques. El guia ens explica que a Gàmbia hi conviuen 7 ètnies que mantenen la seva pròpia llengua i costums, la Mandinka és la més nombrosa, seguida de les ètnies Fula, Wolof i Jola. La religió majoritària, amb un seguiment de més del 90% de la població, és musulmana, i la resta és majoritàriament cristiana, les dues religions conviuen i celebren els dies festius d'ambdues.
De camí a la bassa on hi ha els cocodrils veiem un gran miraguano, arbre del qual aprofitaven l'espai entre altes parets per realitzar el ritual de la circumcisió.
Finalment arribem a la bassa, hi ha alguns cocodrils fora de l'aigua, la majoria semblen estàtues, com a molt obren i tanquen els ulls. Un està amagat entre la fullaraca i d'altres estan dins l'aigua. Un dels cuidadors ens anima a tocar-ne un, jo pensava que seria dur però, en canvi, és tou. En aquesta bassa hi venen les parelles per celebrar rituals de fertilitat.
Després ens dirigim a Banjul per visitar el Museu Nacional. És un petit espai on hi ha vestits i màscares rituals; eines antigues; instruments; una introducció a la flora i la fauna de Gàmbia; papallones i ous d'ocells ... una barreja curiosa d'objectes varis que representen la història de Gàmbia.
Sortim del museu i anem a passejar pel mercat de Banjul, un petit espai amb moltes parades i activitat on venen de tot. Després visitem el mercat d'artesania que es troba al costat. S'ha fet força tard i anem a dinar a Senegambia, on hi ha molts restaurants. Després anem a l'hotel per poder descansar i gaudir de la platja i la piscina.
Al vespre passejo per la platja. Hi ha molta gent local, famílies, passejant, l'ambient és fantàstic i puc gaudir d'una magnífica posta de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada