Després d'esmorzar deixem Kanilai i seguim el nostre camí cap al nord, cap al riu Gàmbia, creuant zones rurals i alguns poblets. En poc més d'una hora arribem a la nostra destinació, Tendaba. Deixem les nostres coses a l'allotjament i ens disposem a visitar el Parc Nacional Kiang West, el més gran de Gàmbia. Per recórrer el parc anirem a la part posterior d'un camió on han instal·lat dues files de cadires, una a cada costat. Sortim de l'allotjament, primer per una carretera asfaltada que no triguem a deixar, i després per una pista de terra. Anem veient petits poblets, alguns molt animats, mentre ens endinsem en una zona més aviat boscosa. El camió para i el guia ens indica que baixarem a un llac per veure si hi ha animals. Comencem a vorejar el llac, no se sent més soroll que les nostres pròpies petjades i el cant d’alguns ocells, aquest espai em transmet pau i tranquil·litat.
Però no hi ha animals, és quasi el migdia i no és la millor hora per veure’n. Tornem al camió i seguim cap a una zona d’aiguamolls. Aquí tenim sort i veiem un parell de facoquers i diversos ocells com ...
Tornem a l'allotjament per dinar i descansar durant les hores de més sol i calor. Cap a mitja tarda ens dirigim a un embarcador que hi ha a prop de l'allotjament, recorrerem amb barca els manglars d'aquesta zona del riu per fer un safari ornitològic. A l'embarcador, on es troben algunes embarcacions de diferents mides i colors, hi ha força activitat de gent i, a banda i banda, algunes xarxes de pesca.
Baixem per una escala de ferro força empinada per pujar a una àmplia barca de motor. Mentre anem creuant en direcció a l'altra riba, el guia ens explica que les aigües del riu Gàmbia són calentes durant tot l'any i que tenen una profunditat, en el centre, d'aproximadament uns 15 metres. En el seu pas a través de Gàmbia té uns 220 km d'aigua dolça i els darrers 180 km són d'aigua salat, per la qual cosa a les ribes la vegetació predominant és el manglar. Les marees de l'oceà Atlàntic són tan fortes que fins i tot es noten al riu fins a uns 150 km, això afavoreix que durant la marea baixa quedin al descobert les ostres que es fixen a les seves arrels i que les dones recol·lecten.
Veiem un pelicà al mig del riu, i a prop de l’altra vora tres ocells, un bernat pescaire i dos anhigues africanes. Avancem una mica i ens desviem per un petit afluent. A mesura que anem avançant veiem més ocells, d’espècies diverses, dos d’elles de la família dels blauets, l'alció del Senegal i l'alció pigallat, m’encanten aquests ocells!
Seguim veient molts anhigues, alguns agrons i corbs marins, també el tàntal africà, aquest em fa especial il·lusió ja que crec que el vaig veure volant a Tanzània però no parat i va ser molt ràpid. El passeig és molt agradable i els paisatges fantàstics.
El sol comença a baixar, de sobte veig un arbre, no!, dos, no!, tres, quatre ... uns quants arbres, en fila, al marge del riu, en els que hi ha ple d’ocells, majoritàriament corbs marins, impressionant! No puc parar de mirar-los, quina passada!
És hora de tornar, fem mitja volta i el sol ens regala una preciosa posta de sol darrera el riu Gàmbia.
Però el dia i les sorpreses no han acabat. La lluna plena sortint per darrera els manglars i reflectint-se a les aigües del riu ens regala més imatges de postal. I, ja al mig del cabal principal del riu, veiem les siluetes de dos dofins, mentre alguns peixos salten al nostre voltant.
Arribem a l’embarcador. Després de sopar hi ha música en directe, passo una bona estona escoltant-la i, fins i tot, m'animo a ballar intentant seguir el ritme africà, impossible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada