Creuant Gàmbia

Després d'esmorzar tornem amb la barca a Elinkine, on tenim la furgoneta. Avui fem matí de compres abans d’abandonar la Casamance, en primer lloc parem a Edioungou, un petit poble conegut per la seva ceràmica, a una casa on la treballen i la venen. Val a dir que enmig de dues sales on hi ha un gran desordre i escombraries s’hi troben vertaderes meravelles, no entenc com ho tenen així, tant estrany seria posar unes estanteries i tenir les peces de ceràmica ordenades?

Seguidament parem a Zinguichor, al mercat d’artesania on hi ha moltes botigues, de bijuteria, teles i, sobretot, d’objectes tallats amb fusta, que m’encanten!

Després de dinar tornem a pujar a la furgoneta per anar cap a Gàmbia. Ens calen dues hores de trajecte per arribar a la frontera i començar la part més desagradable del viatge ... En primer lloc, tot i que no hauria de ser així, hem de pagar un petit suborn per tal que ens posin el segell de sortida als passaports i puguem creuar Gàmbia per arribar a Dakar, però encara és pitjor l’entrada a Gàmbia on aquest preu és força més alt. Entre l’una i l’altra tardem uns 40 minuts a creuar la frontera. El que sí ens havien advertit és sobre l’entrada de medicaments a Gàmbia, han d’anar amb recepta i capsa, però ni han preguntat ni han mirat els equipatges ...

Al principi no veiem grans diferències entre els dos països, tampoc és tant estrany, aquí també són d’ètnia mandinga. Aviat es fa fosc, seguim avançant amb l'objectiu que demà tinguem menys hores de cotxe. Poc a poc el trànsit va augmentant, hi ha força cotxes, millors i millor conservats que al Senegal i també les construccions es veuen més modernes, sembla que el nivell de vida és més alt. Estem enmig d’un gran embús i ens movem lentament. Decidim no avançar més i buscar allotjament per passar la nit.

Hi ha dues opcions per creuar el riu Gàmbia, la més ràpida és per un pont, la més pintoresca és en un ferri del qual hem llegit que “és com retrocedir en el temps. Un ferri que quintuplica la seva capacitat on a més de persones i vehicles també viatgen animals i tota mena de mercaderies i olors. Estàs buscant quin és l'horari del ferri de Banjul a Barra? Sincerament no existeix!!!. El ferri surt i arriba quan s'omple”. Escollim el ferri, com no!

Ens han dit que comença a operar a les 7 del matí i que cal anar-hi aviat ja que l’espera sota el sol pot ser molt dura, per tant toca matinar. Arribem al port de Banjul, ens posem a la cua del ferri i esperem una bona estona, paguem el que toca i una mica més per tal que no ens facin esperar pel següent ferri ... Finalment entrem i, darrera nostre, entra una marabunta de gent a peu. Ja dins del ferri baixo de la furgoneta i pujo a la part superior per gaudir de la travessa. Sí, és cert que va mooolt ple, però no veig per enlloc els animals i no em sembla tant diferent als ferris amb els quals ja he fet petites travesses anteriorment. Tardem poc més d’una hora en arribar a Barra. Primer surt la gent que va a peu, un espectacle que puc contemplar des del ferri, la nostra furgoneta serà de les últimes en sortir del vaixell i no tinc cap pressa per tancar-m’hi de nou ...

Ens dirigim a la frontera per deixar Gàmbia i tornar al Senegal. Pel camí ens anem trobant controls policials, resulta que el conductor de la furgoneta no ha tramitat el permís per creuar Gàmbia amb un vehicle senegalès i ens toca pagar algunes multes!!! Finalment, dues hores més tard, arribem a la frontera. Deixem Gàmbia i entrem al Senegal, aquest pas és una mica més lleuger que el d'ahir i no hem de pagar més.

Però, ja entrant a Senegal, ens paren en un altre control, resulta que han canviat la matrícula de la furgoneta i no quadren els papers amb el número de carrosseria! Aquí ens assabentem que a Gàmbia no poden entrar vehicles amb matrícula estrangera que tinguin més de vuit anys, per la qual cosa algunes empreses canvien les matrícules dels vehicles, i com que la policia senegalesa ho sap fa aquests controls a la sortida de Gàmbia ... En resum, que la furgoneta s’ha de quedar aquí! Esperem tres hores i mitja fins que arriba una altra furgoneta a recollir-nos per seguir el camí cap a l’allotjament d’avui.

Passem per paisatges semblants als dels primers dies, veiem pobles amb els seus mercats i botigues, nens amb la motxilla de l’escola o fent esport, mesquites més ben cuidades que els habitatges i, poc a poc, el sol que es pon abans d’arribar a l’allotjament.

Un dia i mig per creuar Gàmbia, em sembla una pèrdua de temps!