dissabte, 1 de gener del 2022

Cap a la Casamance

Deixem enrere Kedougou i el País Bassari per anar cap a la regió de la Casamance, al sud-oest del Senegal. Ens dirigim a Kolda, on passarem la nit. Pel camí seguim veient un paisatge similar al dels darrers dies. Ens aturem a dinar en un poblet i, tot just sortir, ens trobem per la carretera amb el que sembla ser una mena de cercavila darrera d'un home disfressat, tot ell recobert de troncs i amb dos grans matxets a la mà. Ens aturem i baixem, de seguida ens integren a la cercavila, a les dones ens donen una branca d'alguna mena de planta i ens afegim al seguici.



Es tracta del Kankurang, un ritual d’iniciació practicat per l’ètnia mandinga, predominant a la zona de la Casamance. Segons la tradició, l'origen es remunta al Komo, una societat secreta de caçadors, l'organització i pràctiques esotèriques dels quals contribuïren a l'aflorament dels mandingues. El personatge principal del ritus, anomenat també kankurang és un personatge mític representat per un iniciat, tapat amb una màscara i recobert amb fulles, branques i l’escorça de l’arbre faara, que porta dos matxets per fer-los sonar alhora que llança un crit agut per informar a la població que ha de tornar a casa. Acompanyen al kankurang antics iniciats i habitants del lloc, que canten, ballen i toquen tam-tams.

Aquesta cerimònia, que creuen que allunya els mals esperits, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Acaben la cercavila i, després de demanar-nos que ens fem una foto de grup amb ells, seguim el nostre camí. A mitja tarda arribem a Kolda i aprofito que l'allotjament té piscina per refrescar-me i passar una tarda de relax.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada