Seguim el viatge, ara som a la regió de la baixa Casamance, cap a Abené. Observant el paisatge m'adono que hi ha algunes diferències que es van accentuant a mesura que ens hi endinsem. Hi ha més vegetació, és més espessa i verda, de tant en tant travessem algun riu i veiem aigua estancada, en el que en època de pluges són arrossars, molt sovint envoltats per palmeres.
Els pobles també són diferents, ara les cases són majoritàriament de planta rectangular i els sostres són de llauna. Em sorprèn també la gran quantitat d'escoles que veiem pel camí, totes elles amb el símbol d'Unicef.
En un punt del camí hem de travessar un riu amb un ferri al qual li queda poc temps de vida ja que hi ha un pont al costat, per ara tancat, que sembla que encara no han inaugurat. Mentre esperem veiem una barca de pesca que arriba amb el peix, i una dona que el neteja i l'esmicola, entre d'altres de més grans que són de passatgers. M'allunyo una mica de l'embarcador del ferri, hi ha moltes barques de pesca i a l'aigua una bona colla de pelicans i altres ocells.
Arriba el ferri i en baixa ple de gent a peu i alguns vehicles. Al ferri, en una banda hi ha bancs per seure i algunes dones aprofiten per vendre cacauets i patates i, el que semblen, moniatos cuits. El trajecte és curt, es tarda més en descarregar i carregar que en creuar el riu.
Seguim el nostre camí, trobem molts controls policials, sembla que en aquesta zona és molt habitual. Arribem a Abené per dinar i aprofitem per passar la tarda a la platja. El primer que veig són grans barques de pesca decorades amb pintures i, algunes, amb banderes a la proa, tant fora com dins l'aigua. El mar és poc profund i hi ha moltes petites onades que es formen abans d'arribar a la vora i trencar. L'aigua té una bona temperatura, no em sembla massa freda ni massa calenta. Quan torno a la sorra em trobo amb la desagradable sorpresa que tot de nois se'ns acosten i ens envolten i intenten parlar amb nosaltres, alguns fins i tot ens demanen els telèfons, per què? Descobreixo que el Senegal, i més en concret Abené, és una destinació de turisme sexual ...
Seguim a la platja fins a la posta de sol, que ens regala uns bonics colors ataronjats darrera les siluetes negres de les barques.
Hem vingut fins aquí perquè aquesta nit hi ha la cloenda del Festival de Música d'Abené, un important festival de música africana. Tot plegat és molt curiós, el muntatge sembla el d'un festival de fi de curs, veiem actuar un grup de percussió i ballarins amb molta energia que m'agraden molt i, després, tot un seguit de nois que surten a cantar, o a fer playback, als quals la gent s'acosta per donar-li’ls diners, tot això combinat amb parlaments, entrevistes i, fins i tot, un curt que projecten en una pantalla que hi ha al costat de l'escenari. Un dels cantants surt amb escorta, el públic crida i apareix tot de gent gravant-lo amb el mòbil, es veu que és un famós cantant de Gàmbia. M'agrada veure l'ambient encara que tot plegat em sembla força surrealista.
Cap a tres quarts de dues decideixo que ja en tinc prou i me'n vaig cap a l'allotjament, se suposa que acaba a las dues però sembla que avui allargaran. El que queda de concert l'escolto perfectament des de l'habitació ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada