Avui ens dirigim cap al sud, passant per paisatges semblants als d'ahir, per anar al campament solidari de Seleki, de nou de l'ONG Campamentos solidarios, on tenim l'allotjament. En el campament ens trobem amb una curiosa construcció en un paratge espectacular. Estem en terra de l’ètnia diola, considerats els millors arquitectes d’Àfrica.
El riu Casamance, que neix a prop dels pujols de Futa Djalon i desemboca a l'oceà Atlàntic, dona nom a una de les regions administratives del país, la qual travessa d'est a oest al llarg de 320 km. Aquest riu és una espècie de braç de mar i amb les marees altes es troba fins i tot sota el nivell del mar, el que permet a l'oceà avançar cap dins, aquest fenomen comporta una aigua salada i plena de meandres laterals, els bolongs, en el delta que es forma a la seva desembocadura. Ens trobem precisament en aquesta zona on les aigües del riu i de l’oceà es barregen i les aigües dels pous es salinitzen, és per això que els diola construeixen les seves cases implovium deixant un gran embut a la teulada d’herba seca que permet recollir i emmagatzemar l’aigua de l’abundant pluja que cau en l’època humida.
Després de dinar i descansar una estona lloguem unes bicicletes per anar a Bandial, un altre poble d’ètnia diola que es troba a uns 6 km per una pista de terra plana envoltada de manglars. El camí és molt agradable.
Bandial és un petit poble amb encant que té racons molt fotogènics amb alguns baobabs i petites embarcacions. Veiem alguns nens que primer es mostren tímids però que finalment s’acosten a nosaltres.
A la tornada ens aturem amb unes nenes que estan en el manglar agafant ostres i altres mol·luscs que no reconec, i amb un pescador que posa orgullós amb un peix, encantat de veure’s en una foto.
Pel camí veiem una posta de sol màgica que es reflexa a l’aigua dels manglars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada