Després d’esmorzar anem al poblat diola d’Eloubaline, un dels més autèntics de la zona i el que té més cases d'estil implovium. Només es pot arribar al poblat en barca, en una travessia entre manglars en el que podem observar diferents aus com corbs marins i agrons blancs, i també un cocodril. El guia ens mostra que a la part baixa del manglar hi creixen ostres, n’hi ha moltes!, i que les recullen per menjar. També veiem algunes barques de pesca.
Aquest poblat és d’ètnia diola, ens expliquen que són animistes i que tenen molts fetitxes en el poble destinats a diferents causes, en veiem un en el qual demanen solució als seus problemes i un altre que és on fan cerimònies per tal que plogui.
Les setmanes dels dioles tenen sis dies. Viuen en cases comunitàries per a cinc o sis famílies on també hi tenen animals i espais per desar les collites de cereals o arròs. Les cases tradicionals són de tipus implovium, el forat del sostre serveix no només per a recollir aigua sinó també per a mesurar el temps. Aquest és, a més, l’espai comunitari de totes les famílies que viuen a la casa, és on es cuina, on es fila, on es teixeix ...
Tots els nens van a l’escola aquí mateix fins a la primària, ara estan a classe, els podem veure i els més petits ens canten una cançó.
Seguidament anem a veure les barques que arriben de pescar, porten gambes, peixos i crancs.
Després de la visita al poblat tornem a la barca que ens porta a Oussouye, on ens recull la furgoneta per anar a Elinkine, un petit i pintoresc port pesquer en el que només parem l’estona que tarda en venir a buscar-nos la barca que ens portarà a l’allotjament d’avui, a Cachouane, on aprofito per banyar-me abans de dinar.
A la tarda anem a visitar l’illa Carabane, a la desembocadura del riu Casamance, on van haver-hi els primers assentaments francesos a principis del S. XIX. Del passat colonial en queda ben poc, l’església i algunes cases que ara es veuen força desbaratades. Es respira molta tranquil·litat, penso que és un lloc on el temps passa a un ritme diferent ... Caminem per la platja i gaudim de la posta de sol.
La tornada amb la barca és el moment més màgic de tot el viatge. Si ens fixem en l’aigua que mou la barca a l'avançar veiem que comencen a sortir unes petites espurnes que, de mica en mica, a mesura que la foscor es va intensificant, es converteixen en estel·les lluminoses, hi ha biolumiscència! Quin espectacle! Quan miro cap amunt me n’adono que aquestes llums naturals no només són a l’aigua, aquí la contaminació lumínica és inexistent i la lluna tot just comença a créixer, amb la qual cosa veig un cel estrellat impressionant! No sé si mirar cap amunt o cap avall!!! El trajecte, que a l’anada se m’ha fet llarg, ara trobo que dura massa poc. Arribant a l’allotjament em torno a ficar a l’aigua i observo que quan l’agito segueixen sortint les espurnes que hem vist des de la barca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada