A uns 3 km de la costa de Dakar es troba l’illa de Gorée, malauradament coneguda per ser l’illa on els captius africans embarcaven en un llarg i perillós trajecte per a ser venuts com esclaus a Amèrica. Per tal d’arribar a aquesta illa anem al port de Dakar, d’on surt el ferri que l’enllaça amb la capital del Senegal, i on contractem un guia per fer la visita. Des del ferri puc veure la majestuositat de la ciutat, amb els seus gratacels, i la importància d’aquest enclavament marítim, amb enormes vaixells de mercaderies, gas, petroli ... al voltant del port.
En un trajecte d’uns 20 minuts ens anem acostant a la petita illa, de només 28 ha de superfície. El primer que distingeixo és la silueta del Fort d’Estrées, una antiga ciutadella, avui transformada en museu d’història, al costat d’un encantador port amb cases acolorides al fons.
Val la pena conèixer les dues cares d’aquesta illa, d’una banda la seva tràgica història, i de l’altra la que és avui en dia.
Aquesta illa fou descoberta en primer lloc pels portuguesos a mitjans del S. XV, on es van instal·lar fins que al S. XVII els holandesos els la van prendre, i a partir d’aquí va haver-hi nombroses batalles entre portuguesos, holandesos, anglesos i francesos pel control de l’illa, essent els darrers els qui l’aconseguiren al S. XVIII. Totes aquestes batalles van ser degudes a què l’illa de Gorée era un enclavament important pel comerç d’esclaus, d’on entre els anys 1536 i 1848 milers de persones van ser empresonades abans d’emprendre la travessa cap a Amèrica. Després d’explicar-nos la història anem a visitar la “casa dels esclaus”. Aquesta construcció de finals del S. XVIII és la més antiga de l’illa i és l’única que queda de les dotzenes que existien amb la mateixa finalitat abans de l’abolició de l’esclavitud. A la planta baixa tancaven els presoners separant homes, dones i nens, en espais petits i poc il·luminats fins que sortien per la porta de no retorn per entrar al vaixell que els allunyaria de la seva terra i els separaria per sempre més de la seva família. Una doble escalinata porta al pis superior, on vivien els propietaris i on, actualment, hi ha una exposició sobre aquella època.
Al punt més alt de l’illa hi queden dos enormes canons instal·lats durant la segona guerra mundial, i les ruïnes del Fort Saint-Michel, des d’on hi ha unes bones vistes de l’illa amb Dakar al fons.
Actualment aquesta illa amb acolorits edificis colonials, alguns més ben conservats que d’altres, i carrers de vianants sense asfaltar, alberga una dinàmica comunitat d’artistes locals, pintors i artesans, que mostren i venen les seves obres. Durant el recorregut ens aturem en un taller on un artista ens mostra com crea quadres amb sorres de colors, i veiem moltes d’aquestes obres exposades per tot arreu.
També veiem alguns baobabs, i el guia ens torna a explicar que d’aquest arbre símbol del Senegal s’aprofita tot, una escola per a noies i una església amb un curiós naixement al seu exterior.
Quan acabem la visita guiada passejo una estona més pels carrers del poble, em sembla un lloc tranquil i encantador on passar uns dies de relaxament total, fins al migdia, que dinem en el port abans de tornar cap a Dakar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada