Abans de deixar l'allotjament visitem l'Atelier, un projecte de la ONG Bassari Africa que treballa per oferir mitjans de desenvolupament a través de les dones. L'Atelier és un taller de patronatge i costura que té com a finalitat formar les noies per tal que tinguin un ofici que els permeti ser autosuficients. Al costat del taller han construït una cuina, un menjador i un hort, i habitacions per tal que puguin participar en el projecte noies que viuen en poblats més allunyats. Avui no hi estan treballant però podem veure les instal·lacions i comprar algunes de les seves creacions.
Pugem a la furgoneta i fem una parada al costat del poble des d'on tenim bones vistes del riu Gàmbia.
Deixem enrere Afia per dirigir-nos al campament solidari de Badian. Poc abans d'arribar-hi travessem Mako, un poble que s'estén als dos costats del riu Gàmbia. Fem una parada, passegem pel poble i ens dirigim al pont des d'on veiem en el riu moltes dones, i algun home, que estan rentant. Baixem a la vora del riu i recorrem una mica el poble. Els nens se'ns acosten de seguida, detectem algunes diferències amb els dels pobles més petits, aquests no ens semblen tant innocents.
Dinem en el poble i, en acabat, anem cap a l'allotjament, un campament al costat del riu amb habitacions de planta circular de canyes i palla i un bany interior a l'aire lliure.
Tenen una paradeta amb figures de fusta, un noi ens diu que les ha fet ell i ens convida a veure'l treballar, i tant! Seiem al costat del riu en unes cadires que ha fet i decorat ell mateix, agafa un tros de fusta reciclada d'algun moble vell i comença a tallar-la amb diverses eines. Treballa sobre un tros de tronc i utilitza el peu per aguantar la fusta.
Explica que la fusta és teka i que tant el seu pare com el seu avi ja eren artesans de la fusta, ell fa quinze anys que s'hi dedica. Mentre treballa parlem amb ell i amb l'home que porta el campament, ens expliquen que el campament solidari és de la ONG Campamentos solidarios que han treballat molt per la comunitat de Badian, han construït un centre de salut i una escola, i cada cert temps els fan arribar medicaments, material escolar i roba.
A mitja tarda un home del poble ens acompanya a fer una passejada, primer fins el riu per veure hipopòtams, n'hi ha dos, encara que estan força lluny i només en veiem la part superior del cap ja que estan totalment submergits en el riu. Són una femella i la cria, els dos únics que queden a la zona.
Finalment arribem a Badian, una petita població d'ètnia mandinga, amb cases rodones amb el sostre de palla, envoltades amb tanques de canya. En el centre hi ha la plaça amb dos grans arbres. Poc abans d'arribar-hi comencem a trobar-nos alguns nens que ens acompanyen, i al cap de poc ens trobem envoltats de nens, de totes les edats, que ens agafen les mans ... n'hi ha poques per a tants nens! ... acaba essent una mica agobiant ...
Tornem a l’allotjament i fem el sopar de cap d’any. En acabat tornem a Badian on ens han preparat una festa de cap d’any, han encès una foguera i un grup de dones i nenes ballen balls tradicionals al so dels tambors i ens conviden a ballar amb elles. Em sorprèn i m’agrada molt participar a la festa. Una bona manera d’acabar l’any!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada