Petites caminades

A Mallorca es poden fer grans caminades, llargues, amb desnivells importants i difícils, caminades mitjanes, d'un dia o mig dia i dificultat moderada, però també hi ha caminades precioses més curtes i senzilles que es poden fer fàcilment amb nens petits, i això és el que hem fet aquests dos dies.

No gaire lluny de Palma hi ha l’àrea recreativa de Sa Comuna de Bunyola. Ens n’han parlat molt bé i hem vist que hi ha algunes rutes senyalitzades. Des de Bunyola agafem la carretera cap a Sa Comuna, la posem en el maps i ... ostres! Quantes corbes! És una carretera estreta de muntanya que salva un gran desnivell, les vistes cap a la plana són impressionants, com també ho és creuar-se amb els cotxes que baixen ...

Arribem a dalt de tot i deixem el cotxe a Cas Garriguer, l’àrea recreativa amb taules i espais per fer foc on els mallorquins venen a fer una “torrada”, avui és festiu i hi ha força gent. Des d’aquí surt l’itinerari etnològic, una caminada senzilla que ens porta pel bosc per descobrir antigues construccions com barraques de carboner, sitges o forns de calç.

Es tracta d’una agradable passejada per un entorn boscós amb roques, alguns arbres caiguts, cirerers d’arboç i bolets.

Una altra caminada que es pot fer fàcilment amb nens és la que comença a Cala Sant Vicenç, molt a prop de Port de Pollença i arriba a les Coves Blanques. Aparquem el cotxe al costat de la platja de Cala Barques i agafem un camí que ens condueix a una porta, pensada per a què no hi passin cotxes, que es pot travessar a peu pel costat. Aquí hi ha un monument dedicat "A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats - entre 1937 i 1940 - a obrir camins com aquest". I és que aquest camí, a més de ser fàcil i de recórrer per un entorn impressionant, té molta història.

El camí de Coves Blanques, anomenat també el camí dels presoners, és una obra d'enginyeria amb perfectes murs de pedra que l'aguanten i el doten d'un pendent suau entre un paisatge escarpat. Aquest camí el van obrir els presoners republicans del camp de concentració de Coves Blanques durant la postguerra. L'objectiu era fer un camí fins a la punta de Coves Blanques, on s'havia d'instal·lar una bateria de costa. Gaudim d'un camí ample i pedregós que passa per alguns ponts, abeuradors, petits torrents i una antiga cantera de pedres, amb fantàstiques panoràmiques de la Cala Sant Vicenç i la Serra de Cavall Bernat al fons.

Arribem a l'entrada dels túnels de Ses Coves Blanques i hi entrem. Aquests túnels s'havien d'utilitzar per desar l'artilleria i s'hi havia d'instal·lar una bateria antiaèria, encara que per raons tècniques no es va arribar a fer mai. Veiem els dos forats que es van excavar al sostre del túnel amb aquest propòsit.

Després de recórrer els túnels ens enfilem, seguint un caminet, a dalt dels penya-segats, on ens prenem una estona per descansar i dinar tot gaudint del paisatge. A la baixada veiem algunes cabres salvatges.

A Cala Sant Vicenç hi ha la necròpolis l'Alzinaret, ja que estem aquí volem aprofitar per visitar-la. Es tracta d'un recinte amb diverses coves artificials d'enterrament i construccions naviformes de l'Edat de Bronze, aquí la vida i la mort convivien de forma natural. Hi ha un total d'onze coves, encara que no les veiem totes, unes de forma ovalada, més senzilles, i d'altres de forma rectangular amb passadissos, bancs i nínxols.

Al vespre aprofito per retrobar-me, a Palma, amb un amic de viatges.