dimarts, 28 de desembre del 2021

Parc Nacional Niokolo Koba

Ahir vam arribar de nit i no vaig poder veure ni gaudir del meravellós entorn de l’allotjament, situat al costat mateix del riu Gàmbia i que n’ofereix unes bones vistes. Ens diuen que a vegades s’hi veuen hipopòtams, encara que avui no és el dia, i que hi ha molts monos per la zona.


Mentre esmorzem els monos es deixen veure i aprofiten qualsevol descuit per agafar-nos el menjar, a mi un se m’emporta mitja mandarina!

Avui farem una visita al parc Niokolo Koba, un parc travessat pel riu Gàmbia, a prop de la frontera amb Guinea. A principis del S. XX aquest espai era una reserva de caça que es va convertir a mitjans de segle en un Parc Nacional, posteriorment va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat i Reserva de la Biosfera, actualment es considera que està en perill degut a la caça furtiva i a l’abandonament que ha patit.

Per recórrer el parc anirem en un camió amb una fila de seients al mig, mirant cap a un dels costats.  La vegetació que veig pel camí és diferent de la que havia estat veient ahir, ara és més verd i el bosc i el sotabosc són més espessos, segur que va canviar en el tram de trajecte que vam fer de nit. Descobreixo els termiters, una mena d'estructura semblant a una muntanya feta com de fang per les termites, jo no les havia vist mai i em semblen molt impressionants. Sortim a la carretera principal i travessem alguns pobles abans d'arribar a l'entrada del parc, on ens diuen que és obligatori contractar un guia.

En el parc anem avançant per un camí de terra amb espessa vegetació als dos costats, el camió aixeca molta pols i sovint les branques de l’arbre freguen el camió i hem de vigilar que no acabem amb un cop al cap. Aquí hi ha molts més termiters, alguns molt grans, quasi tant alts com els arbres, el guia ens diu que els anomenen catedrals, el nom realment els escau per la forma que van prenent.

Tot i que ens diuen que en aquest parc abunda la fauna, la veritat és que no veiem gaire animals, el tipus de vegetació no ho facilita i només ens movem per una petita part d’un parc enorme! Veiem alguns ocells, entre ells, en un arbre, hi ha una mena de perdius negres amb taques blanques; i alguns mamífers, un facoquer (una mena de porc senglar), alguns cérvols i forces antílops. Anem a un parell de miradors en els quals en l'època de pluges s'hi pot veure el riu, però ara no hi ha aigua i tampoc animals.

Abans de dinar anem al campament dels lleons i ens diuen que n'han vist un a prop, ens acostem amb el camió a la zona on l'han vist però no tenim sort. Seguidament ens porten a un pont penjant, és llarg i queda molt amunt, jo no m'atreveixo a travessar-lo, em limito a passar un petit tros per fer la foto ...

Dinem pícnic en el campament i tornem a veure els monos, que volen menjar. La tornada en el camió es fa força pesada, no crec que valgui gaire la pena la visita al parc, o almenys no cal passar-hi tanta estona. Finalment seguim el camí cap a Kedougou on tenim un allotjament amb piscina ... un bany, ja de nit, abans de sopar, és més que agradable!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada