Coves, camins tancats i tornada

Avui és el darrer dia que estic per terres mallorquines i hem planejat una caminada per la costa a prop de s'Arenal, a només 10 minuts de l'aeroport, però ens llevem amb molts núvols que amenacen pluja. De camí comença a ploure i decidim canviar de plans i anar a visitar les coves de Gènova, situades al barri homònim de Palma, les que em falten per veure. 

Aquestes coves es van descobrir accidentalment el 1906 durant la construcció d’un pou. Formen un conjunt de galeries subterrànies d’origen calcari unides per passadissos formats de manera natural. En elles l’aigua ha esculpit gota a gota, durant segles, estalagmites, estalactites, columnes, formacions excèntriques i molts exemplars d’espeleotemes coral·loides, tot un espectacle per a la vista que, a més, està molt ben il·luminada amb llums blanques i de colors.

A mesura que ens hi endinsem i les recorrem ens podem adornar que aquestes coves, a més, compten amb una enorme irrigació natural d'aigua dolça que afavoreix un entorn molt humit i que les dota d’una vivesa molt especial.

Acabada la visita veiem que ha deixat de ploure i, com que encara queda temps, decidim fer l’excursió que havíem planejat. Així doncs anem a Cala Blava, des d’on s’inicia la ruta cap a “es canó de ses nimfes”, un espai arran de costa on hem vist que hi ha una piscina natural entre les roques i coves. A l’inici de la ruta tenim una preciosa vista panoràmica de la badia de Palma.

La ruta, encara que fàcil, no és massa bona de seguir. El camí es va perdent entre bardisses, per sort molt sovint transcorre al llarg d’una paret de pedra seca i ens podem anar guiant. A mesura que avancem el cel es va tornant cada vegada més gris i comencen a caure gotes.

Arribem a una tanca que marca el límit de l’hotel de luxe que hi ha en el Cap Enderrocat, el camí la segueix de prop fins arribar al penya-segat, no podem seguir! Resulta que el nostre objectiu està dins de l’espai que ocupa l’hotel. Es podria baixar fàcilment fins el final de la tanca i entrar, i això precisament és el que sembla que fa la ruta que estem seguint. Però bufa el vent i està plovent, no són les condicions ideals per seguir. Decidim tornar enrere.

De tornada passem per dues antigues construccions militars, una trinxera i una caserna, totes dues en ruïnes. I la pluja ens regala un preciós arc de Sant Martí.

Al final hem fet una caminada curta, de 4'5 km entre anada i tornada, i pràcticament sense desnivell.

El vent bufa cada vegada més fort, anem a dinar abans d’anar cap a l’aeroport per agafar el vol de tornada.

Fins la propera!!!