Touba

Avui toca dia de trajecte llarg amb la furgoneta per aproximar-nos al Parc Nacional Niokolo Koba. Abans de sortir de Dakar hem de canviar diners i comprar aigua i alguns queviures, tot és molt lent, sort que ens hem llevat aviat! Veiem la gent caminant pels carrers sense asfaltar, fent la compra, treballant o movent-se amb el transport públic, furgonetes decorades amb moltes coloraines i plenes fins dalt. Observo els vestits de les dones fets amb teles d'alegres estampats i amb mocadors al cap que conjunten perfectament.

Poc a poc deixem Dakar enrere, una ciutat amb edificis a mig construir pensant en què algun dia la família creixerà i podran alçar el seu propi pis en l'edifici familiar. Avancem per una carretera plena de peatges, ara que ja començava a oblidar què era això ...

Ens acompanya un paisatge àrid, tot i que veiem matolls i arbres i els primers baobabs. El baobab és el símbol nacional del Senegal, fins i tot surt a l’escut del país, ja que és un arbre endèmic i típic de la flora senegalesa del que s’aprofita tot. Se’l coneix també com l’arbre de la vida ja que poden arribar a viure més de 3000 anys i dins seu s'hi acumula molta aigua, poden mesurar més de 30 metres d’alçada i 12 de diàmetre, em sorprenen amb la seva majestuositat. També, de tant en tant, veiem algunes construccions, gent amb carros i tractors, alguns cavalls, burros, ramats de cabres i vaques i, fins i tot, alguns dromedaris.

Cap al migdia entrem a Touba per visitar la Gran Mesquita. Travessem la ciutat pel que deu ser l'únic carrer asfaltat. A banda i banda hi ha les parades d'un mercat i comerços de tot tipus: roba, sabates, tallers mecànics, mobles, farmàcies ..., en edificis mig atrotinats. En el carrer conviuen cotxes, furgonetes i petits camions amb carros tirats per burros i vianants.

Com puc descriure la Gran Mesquita? Neta, lluent, pintada, decorada i, sobretot, ben conservada, quin contrast amb els edificis que l'envolten!

Per entrar ens hem de descalçar i les dones hem de portar faldilla i el cap tapat, ens deixen roba que ens hem de posar abans de baixar de la furgoneta. Entrem al temple amb un parell d'homes que ens l'ensenyen i ens expliquen una mica la seva història, tot i que la seva funció principal és dir-nos on podem passar i vetllar perquè no entrem on no ens és permès.

Touba, com a ciutat sagrada del Senegal escapa del control de l'estat i està administrada pel califa general i la milícia de la confraria, els Bay Fall, i, entre altres particularitats, està prohibit beure alcohol o fumar en tota la ciutat, dues coses que a mi no em preocupen gens ni mica ... La seva mesquita, considerada de les més belles d'Àfrica, es va construir durant la primera meitat del segle XX i és un punt de pelegrinatge, especialment durant el Gran Magal, per resar davant la tomba d'Amadou Bamba, el fundador de l'ordre dels muridís. Hi veiem força gent resant en les diferents sales i davant la tomba, i un grup de persones menjant una mena de farinetes, ens expliquen que són els treballadors del temple i el que mengen són farinetes de mill.

Després de la visita aprofitem per dinar en un restaurant local que hi ha molt a prop i reprenem el viatge. Deixem Touba enrere per una pista sense asfaltar que més endavant connecta amb una carretera asfaltada, passant per un paisatge similar al del matí. De tant en tant travessem petits pobles on veiem mercats semblants al que hem vist aquest matí a Touba, molt animats. Abans d'arribar a qualsevol d'aquests pobles ja es nota l'activitat humana, tot el voltant està ple de residus, sobretot plàstics, l'entorn dels pobles es converteixen en abocadors on pasturen cabres i vaques.

Veig també que en alguns pobles hi ha algunes petites cabanes amb sostre de palla envoltades per una paret, i per tot arreu grups de nens jugant a futbol. Es va fent de nit, s'encenen els llums i l'activitat segueix, ara es concentra al voltant de les taules on s'agrupen per menjar. Arribem de nit a l'allotjament, només amb el temps just per sopar i dormir.