Reserva Comunitària de Dindefelo

Avui visitarem la Reserva Comunitària de Dindefelo, un espai natural protegit on hi viuen els últims ximpanzés d’Àfrica Oriental i on hi ha la seu de la Fundació Jane Godall. El nostre objectiu, però, no és intentar veure aquests mamífers sinó fer una caminada que ens portarà a una cova i una cascada. L’ètnia predominant d’aquesta zona és la peul, hi ha dotze poblats, entre ells Afia, on ens allotgem, Dindefelo i Dande, que veurem en el transcurs de la ruta. Comencem la caminada al poble de Dindefelo.

Després de travessar el poble seguim una estona per un camí pla que de cop comença a pujar amb un desnivell considerable, per sort aquí hi ha força vegetació i tenim ombra que ens ajuda a suportar la calor. Senegal és un país bàsicament pla, excepte a la zona del sud, a la frontera amb Guinea on comencen les muntanyes Fouta Djallon i on hi ha el punt més alt del país, uns 650 msnm. Nosaltres pugem a un altiplà superant un desnivell positiu d’uns 400 metres i que ens ofereix bones vistes de la vall i el País Bassari.

 

Un cop a dalt el recorregut torna a ser completament pla, menys mal, ara les ombres escassegen de nou. Hi ha algunes construccions que mostren la presencia humana, algunes tanques i barraques, en aquesta zona els habitants de Dande hi treballen la terra. Torno a veure els termiters que tant m’han impressionat des de que fa un parell de dies els vaig veure per primera vegada ...

Arribem a la part de dalt de la gruta de Dande i hi baixem. Més que una cova són un conjunt de cavitats que antigament l’ètnia peul utilitzava per amagar-s’hi i fabricar pólvora.

Sortim de la cova i seguim el camí, passem pel costat del poblat de Dande abans d’arribar al naixement de la cascada. A la part alta veiem unes roques molt curioses, completament seques, i a la paret que formen veiem com en brolla l’aigua, no n’hi ha molta però és normal a l’estació seca. Caminem un petit tram i traiem el cap per un penya-segat impressionant per veure la cascada des de dalt.

Des de que hem arribat a la part alta de l’altiplà estem veient unes formacions rocoses força grans que semblen bolets, el guia ens diu que són formiguers i que ens hi podem enfilar, de veritat? I, és clar, ho faig!

Finalment descendim per un altre camí per anar cap a la cascada, el darrer tram és un camí per una zona boscosa força espessa, amb termiters i rierols.

Arribem a la cascada, de 80 metres, el salt d’aigua és escàs però la paret sobre la qual cau és impressionant! L’aigua està molt freda i no soc capaç de ficar-m’hi del tot, però sí que em banyo sota l’aigua que cau de la cascada. Tornem a Dindefello i a Afia.

Després de sopar, sota el cel estrellat, el guia ens convida a un te senegalès. Ens explica que és la manera que tenen de “perdre el temps” ja que és una activitat social que pot durar hores. El te senegalès és un te amarg, es pren en tres rondes, a la primera posen les herbes, aigua i sucre, tot i així encara és amarg, a la segona ronda li afegeixen aigua i sucre a les mateixes herbes i ara ja és més dolç, i a la tercera li tornen a afegir aigua i sucre. Tothom beu un glop del mateix got que es va passant i reomplint fins que s’acaba. Diuen que a la primera ronda el te és “amarg com la mort”, a la segona “dolç com la vida” i a la tercera “dolç com l’amor”.