Cap a Mallorca

Sempre és un plaer tornar a Ses Illes, en qualsevol època de l’any, i enamorar-me una mica més dels seus paisatges i de la pau i tranquil·litat que em transmeten. El plaer és doble quan el que em motiva a anar-hi és retrobar-me amb una bona amiga a qui fa temps que no veig.

Aprofitant aquest pont de cinc dies em llevo aviat per anar a agafar un avió. Veig la sortida del sol des de l’aeroport de Barcelona, i magnífiques vistes de Mallorca, primer de la Serra de Tramuntana i després de la plana, abans d’aterrar a Palma.

Hem planejat uns dies de caminades i activitats tranquil·les que ens permetin posar-nos al dia mentre descobrim nous racons d’aquesta fantàstica illa. Avui, des de l’aeroport, anem cap a Betlem per fer la pujada a l’ermita. Es tracta d’una pujada senzilleta, molt agradable, entre roques, sempre amb el Mediterrani de fons.

Arribem a dalt i visitem l’ermita, un petit edifici de principis del S. XIX, remodelada a principis del S. XX, que ens mostra a l’altar una cova que sembla natural i on hi han posat un pessebre.

Des de l’ermita veiem que es poden fer dues petites caminades. La primera, molt curta ens porta a un sepulcre. La segona, una mica més llarga, arriba a un mirador amb dues petites edificacions des d’on tenim molt bones vistes de la badia d’Alcúdia.

És hivern i els dies són curts, ja no queda massa estona de sol, tornem a baixar i anem cap a Port de Pollença. Hem caminat 8,12 km salvant un desnivell de 300 m.