Anuradhapura i Buda d'Aukana

Anuradhapura és una de les antigues capitals de l'illa, des del S. IV aC fins el S. IX, quan fou reemplaçada per Polonnaruwa i abandonada. Actualment és coneguda per les seves extenses ruïnes, patrimoni de la Unesco, algunes de les quals encara són lloc de culte. Avui dedicarem gran part del dia a visitar-les.

El complex està dividit en diverses zones, comencem pel monestir d'Abhayagiri. Kuttam Pokuna, els estanys bessons, són dos estanys molt ben conservats que es creu que es van construir entre els segles VI i VII i que servien pel bany dels monjos. Un canal subterrani uneix els dos estanys i per omplir-los transportaven aigua a través de canals subterranis des d'un dipòsit d'aigua de pluja situat a 3km de distància.

Després ens acostem al Buda Samadhi, esculpit entre els segles IV i VI i considerada una de les millors escultures de Buda de Sri Lanka.

Veiem un grup de gent, tots vestits de blanc, que estan fent ofrenes i resant. Ens han dit que ens fixem en l'expressió de l'estàtua ja que no és la mateixa vista dels dos perfils, i és cert! Vist de cara té una expressió una mica estranya, i em costa veure la diferència entre els dos perfils, però fent fotos i comparant-les es veu que en un perfil està seriós i a l'altre somriu.

Des d'aquí anem a peu cap a l'Abhayagiri Vihara una enorme dagoba construïda al S. I on es realitzaven les principals cerimònies del monestir. Originalment mesurava més de 100 metres d'alçada i era una de les estructures més grans del món antic. Actualment, després d'algunes reconstruccions té una alçada de 75 metres. És realment impressionant! Quan la miro des d'a prop, amb alguns núvols que es mouen pel vent, sembla que la dagoba se m'apropi cada vegada més.

Seguidament anem a les ruïnes d'un complex que hi ha al costat a veure una Sandakada Pahana, pedra de la lluna, considerada la millor gravada de Sri Lanka. Es tracta d'una llosa de pedra semicircular tallada que, habitualment, es posava al peu de les escales i entrades a temples i altres edificacions. Els animals representen el cicle de la vida en el budisme i el lotus l'assoliment del nirvana.

Anuradhapura és immens i fa molta calor! Parem a prendre un suc de king coconut, una varietat de coco originària de Sri Lanka, amb menys contingut de sucre que altres cocos. Si l'aigua de coco per si sola ja és bona, proveu-la amb suc de llima!

De Rathna Prasadaya, el Palau de les Gemmes, un edifici de set plantes del S. VIII, només en queden algunes ruïnes. Encara hi podem veure, però, unes magnífiques pedres de guàrdia, emblemes protectors exclusius de l'art cingalès, que es posaven en ambdós costats de la pedra de la lluna.

A Eth Pokuna, estanc dels elefants, hi cabrien sis piscines olímpiques. Es creu que aquesta gran massa d'aigua era l'antic embassament del monestir.

A la zona de la Ciutadella, hi veiem el refectori de Mahapali, on encara hi ha la immensa menjadora on els fidels dipositaven l'arròs per als 5000 monjos que, en el S. V, vivien en el monestir.

A Mahavihara, el centre espiritual d'Anuradhapura, hi ha la dagoba més antiga de Sri Lanka, i possiblement del món. Es va construir en el S. III aC i ha estat restaurada en diverses ocasions. Un grup de persones que surten del temple, tots vestits de color blanc, ens demanen que ens fem fotos amb ells, aquí les exòtiques som nosaltres!

El sagrat arbre de Bodhi és el centre espiritual d'Anuradhapura. Va créixer a partir d'un esqueix que van portar de l'Índia i es diu que és l'arbre més antic del món, cuidat per una successió ininterrompuda de guardians durant més de 2000 anys. El terra crema molt, fins i tot amb mitjons! Al costat veiem la dagoba Ruvanvelisaya, envoltada per un mur decorat amb 144 elefants.

Acabem visitant el museu arqueològic que conté una col·lecció de peces interessants com algunes parelles de pedres de guàrdia amb dissenys simètrics que es trobaven a l'entrada dels edificis, curiosos vàters de pedra amb un forat, el dibuix d'on havien de posar els peus i curioses ornamentacions, o pedres amb les petjades de Buda. No es poden fer fotos.

Després de dinar deixem enrere Anuradhapura per anar cap a Sirigiya des d'on farem les visites els tres propers dies. De camí parem a Aukana per veure el Buda de 12 m d'alt, del segle V, que està tallat en una roca de granit.

Segons la llegenda aquest Buda és el resultat d'una competició entre un mestre i el seu alumne, es diu que aquesta estàtua la va esculpir el mestre mentre que el deixeble va començar a esculpir la seva estàtua a Sasseruwa, i que la va deixar inacabada quan el mestre va fer sonar una campana per indicar que havia acabat la seva escultura i havia guanyat la competició.

Primer el veiem des del mirador elevat que hi ha al davant i després baixem a veure'l de prop, és realment immens!

Al costat hi ha una estupa blanca i, fent la volta, veiem al darrera un estany amb nenúfars blancs enmig de la roca negre.