Dambulla i Kandy

Deixem enrere Sirigiya per anar cap a Kandy però abans d'allunyar-nos del triangle cultural, aquesta regió de planícies del centre-nord on es troben les ruïnes de les antigues capitals del regne cingalès, encara ens queda una última visita, el temple reial de les coves de Dambulla, tot un símbol de Sri Lanka que no ens podem perdre.

Es creu que Dambulla ha estat un lloc de culte des del S. I aC, quan el rei Valagamba s’hi va refugiar després de ser expulsat d'Anuradhapura. Quan va recuperar el tron, va fer que es tallessin magnífics temples a l'interior de les coves. Darrere seu altres reis van fer les seves aportacions que van durar fins al S. XX.

Paguem l'entrada a peu de carretera i pugem l'escala que ens permet superar els 160 metres de desnivell al qual es troben les coves. Arribem a dalt, ens descalcem i entrem al recinte on hi ha el temple. Des de fora només es veu una mena de passadís amb finestres de color blanc encastat sota una roca.

A la primera cova, Devaraja Viharaya, hi ha un gran buda reclinat de 15 metres de longitud i, al final de la cova, junt als seus peus, la representació d'Ananda, el fidel seguidor de Buda, i altres budes asseguts. L'espai és molt petit i hi ha força gent. Puc apreciar la decoració de les plantes dels peus i que, per la posició dels dits grossos, representa a Buda mort. Les parets estan completament decorades tot i que l'estat de les pintures no és massa bo.

Entro a la segona cova, Maharaja Viharaya, i em deixa molt impressionada, és ESPECTACULAR! És molt més gran que la primera, té unes dimensions de 53 metres de llargada per 23 metres de fondària i el sostre està inclinat cap endins de manera que al fons hi ha força menys alçada que a l'entrada. Hi ha moltíssimes estàtues de Buda, algunes reclinades o de peu però la majoria estan assegudes, en el centre hi ha una mena de petita dagoba envoltada d'estàtues, representacions de deïtats hinduistes i, segons la guia, hi ha dues estàtues que representen als reis Valagamba i Nissanka Malla.

Però el que més m'impacta és que totes les parets i el sostre estan completament decorats, amb representacions de Buda de mides diferents, Buda temptat pels dimonis, i també mosaics, sanefes i figures geomètriques.

Es diu de la tercera cova, Maha Alut Viharaya, que en el S. XVIII un dels últims reis de Kandy, del qual hi ha una imatge, va adaptar el que abans era un magatzem per construir aquest temple. No és tan gran com la d'abans però també està completament decorada i està plena d'imatges de Buda, entre elles un gran Buda reclinat.

Les dues últimes coves són força més petites. La quarta, Pachima Viharaya, la presideix un Buda assegut en una posició meditativa amb les mans en forma de bol. I hi ha una petita dagoba amb forma de campana que, en algun moment, un lladre va rebentar pensant que a dins hi havia joies.

Finalment la cinquena, Devana Alut Viharaya, és la més petita i recent de totes. Entre altres estàtues n'hi ha una que representa un Buda reclinat i que ocupa quasi tota la cova.

Pujant les escales hem vist, quasi al final, un espai que ofereix molt bones vistes de l'entorn, no em puc estar de fer-m'hi una foto abans de començar a baixar.

La carretera que uneix Dambulla amb Kandy és famosa pels jardins d'espècies que ofereixen visites gratuïtes. Parem a una d'elles per fer la visita i un guia ens ensenya algunes herbes, espècies i plantes de les quals ens n'explica els beneficis i les propietats. Després del recorregut uns estudiants ens fan, per una propina, un massatge de deu minuts amb olis. Tot plegat acaba a la botiga on venen els seus productes a uns preus desorbitats. A mi em sembla una visita completament prescindible.

Després de dinar arribem a Kandy, la capital de l'últim regne cingalès, que va caure el 1815 en mans dels anglesos després de resistir davant dels portuguesos i els neerlandesos durant tres segles. Diuen que alguns dies el cel de Kandy sembla perpètuament encapotat, recobert per una boira que s'aferra a les muntanyes. Avui, però, per sort, el dia està clar, tret d'alguns núvols blancs que trenquen el blau uniforme del cel.

Anem al temple budista Sri Maha Bodhi Viharaya, conegut per la seva estàtua gegant de Buda de quasi 27 metres d'alçada, un dels més alts de Sri Lanka. Què té d'especial aquest temple? Doncs que darrera del buda hi ha una escala que arriba a un mirador que li queda darrera les espatlles, des d'on hi ha unes bones vistes de Kandy.

El temple budista més important de tot el país, el temple de la Dent de Buda es troba aquí, a Kandy. Diuen que l’any 483 aC es va sostreure de la pira funerària de Buda una dent que, en algun moment del S. IV va ser introduïda a Sri Lanka oculta en els cabells d’una princesa. La dent va anar adquirint importància com a símbol de sobirania i es creia que qui la custodiava tenia dret a governar l’illa. En primer lloc es va portar a Anuradhapura i, després de moltes aventures i recórrer part del país, ara es troba a Kandy. Els budistes esrilanquesos creuen que, almenys una vegada a la vida, han de completar un pelegrinatge fins al temple, ja que pregar-hi millora enormement el seu destí kàrmic.

Deixem les coses a l'allotjament i, a mitja tarda, fem una caminada pel costat del llac, una zona molt agradable, per ser al temple de la Dent de Buda a les sis, hora en què cada dia s'hi fa una important cerimònia.

El temple de la Dent de Buda es va construir principalment durant el govern dels reis de Kandy, S. XVII i XVIII, tot el complex formava part del seu palau reial. Entrem al recinte per la part més allunyada del temple i passegem pels seus jardins.

Paguem l’entrada al temple, ens descalcem i hi entrem, hi ha moltíssima gent, tant locals com turistes. A la planta baixa del temple estan tocant uns tambors, veiem que la gent fa cua per pujar a la part de dalt. Hi anem, aquí la gentada quasi no ens deixa moure, no sabem exactament què estan esperant però hi ha molta gent mirant una porta davant la qual molts fidels hi deixen flors. De cop la porta s’obra i tots comencen a fer fotos, al mateix temps la gent que està esperant a una altra cua que fins ara no s’ha mogut poden passar-hi per davant i deixar les seves ofrenes. Darrera aquesta porta hi ha l’urna que conté la relíquia però és impossible veure-la!

Baixem, en el temple encara hi ha força gent. Passem a una sala que hi ha al darrera on em sorprèn la gran quantitats d’estàtues de Buda de marbre que hi veig, totes assegudes, amb les mans en diferents posicions.

Passegem una estona més, s’ha fet de nit, sortim del temple pel costat del llac i anem a sopar.