Reserva de Scandola, Girolata i Calanques de Piana

La península de Scandola i les Calanques de Piana són una de les meravelles naturals de l’illa de Còrsega per la seva riquesa en fauna i flora, però també per la seva bellesa. Es troben a la costa oest i la millor manera, l’única pel que fa a Scandola, de veure-les és per mar. Així doncs, avui hem contractat un tour en vaixell que ens portarà a conèixer aquestes meravelles i el poble de Girolata, només accessible a peu en una caminada de 5 km o en vaixell. Toca llevar-nos d’hora doncs l’excursió surt a les 8 del matí i hem d’estar al port un quart d’hora abans.

Pugem al vaixell, un enorme vaixell amb molta gent, i comencem el trajecte. Deixem enrere Ajaccio i ens dirigim a Porticcio, un poble amb una gran infraestructura hotelera i turística, situat just al costat oposat del mateix golf en el que es troba Ajaccio. Aquí puja més gent al vaixell.

Vistes d'Ajaccio

Per sortir del golf i començar a resseguir la costa cap al nord, el vaixell passa entre les Illes Sanguinaires i la Punta de la Parata, i ens n'ofereix un angle de visió més ampli i diferent del que vam tenir ahir. Pel camí tenim vistes de la retallada costa i d'algunes de les torres genoveses que segueixen fent de guaites de l'illa quasi cinc segles després de la seva construcció. Tardem quasi dues hores i mitja a arribar a la Reserva de Scandola, el punt més allunyat de l'excursió.

La península de Scandola va ser declarada reserva natural el 1975, es tracta de la primera reserva a França que ho és alhora terrestre i marítima. Està situada en una península formada per roques d'origen volcànic, de colors vermell i ocre, que sorgeixen del mar amb formes molt variades per l'erosió del vent i de l'aigua. És un lloc natural protegit que alberga una biodiversitat excepcional, ja que hi habiten moltes espècies d’ocells i s’hi troba una rica flora amb plantes classificades com a endèmiques. A més la puresa de l'aigua ha permès el desenvolupament d'un fons marí molt ric, amb nombroses espècies de peixos, algues, crustacis i corals.

Gaudim del paisatge format per aquestes roques amb columnes basàltiques, coves, forats i finestres. Les vistes són espectaculars!

Al migdia ens porten a Girolata, un petit poble de pescadors que a l'estiu es transforma en centre turístic ja que totes les excursions en vaixell hi paren. A mesura que ens hi anem acostant veiem el poble i una mena de fortalesa, que crec que és moderna, a més de molts vaixells i velers sobre les aigües turqueses.

A la platja hi ha algunes vaques completament alienes al rebombori de turistes. Tenim dues hores de marge, busquem un restaurant amb bones vistes per dinar.

Abans de tornar al vaixell i seguir amb la visita fem una capbussada a la platja per combatre la calor.

Sortint de Girolata tenim unes magnífiques vistes de la Badia de Porto, una enorme badia envoltada de muntanyes que em recorden molt les de Montserrat.

Una calanque és una mena de fiord mediterrani, un golf estret i profund entre muntanyes de vessants abruptes. Les Calanques de Piana són enormes formacions granítiques de color vermellós perforades per cavitats, resultat de les variacions de temperatura, la humitat i els forts vents. Les comencem a recórrer i una de les primeres coses que veiem és ... una foca! Bé, una pedra que ens recorda una foca ...

El paisatge em sembla extraordinari, el vaixell ens acosta a l'entrada dels túnels i coves, algunes de les quals sembla impossible que siguin naturals. Sobre les altes i escarpades roques la vegetació troba espais amb terra que li permeten créixer i s'hi fa lloc, obsequiant-nos amb un impressionant contrast de colors. L'aigua és tant transparent que en alguna zona, fins i tot des de dalt del vaixell, podem veure els peixos. Arribem a un punt molt curiós on la roca passa de ser vermellosa a blanca, abruptament, com si algú hagués dibuixat una línia i hagués decidit pintar de diferent color cada un dels dos costats que ha generat ...

Quasi una hora i mitja de navegació ens porta de nou a creuar el pas entre la Punta de la Parata i les Illes Sanguinaires. I abans de tornar a Ajaccio el vaixell s'acosta a Porticcio per deixar les persones que han pujat en aquest punt.

Vistes de Porticcio i Torre genovesa al costat d'una platja

Al costat del port, per protegir la ciutat dels possibles atacs des del mar, hi ha la Ciutadella d'Ajaccio, una construcció genovesa de finals del S. XV que fou ampliada i reforçada pels francesos a meitat del S. XVI. Al voltant dels gruixuts murs de la fortalesa, que compta amb sis bastions, hi ha un immens fossat. Entrem a dins i ens trobem que està força deixada, a la plaça central hi ha un bar i un parell de botigues però poc més. Fins fa poc aquest fort encara pertanyia a l'exèrcit i no s'hi podia entrar.

Després passegem per la ciutat vella, uns quants carrers de cases altes pintades de colors que estan al costat de la Ciutadella. En un d'aquests carrers hi ha la casa natal de Napoleó Bonaparte, on va viure fins als 9 anys.

Deixem Ajaccio i comencem a endinsar-nos a l'illa, fins a Vero on tenim l'allotjament, una immensa mansió transformada en alberg envoltada de muntanyes i boscos.