Illes Lavezzi i Bonifacio

Uns 10 km al sud de Bonifacio hi ha l'arxipèlag de les Illes Lavezzi, una desena d'illes protegides que rep el nom de la més gran i accessible. En aquesta illa només hi viuen els faroners però s'hi pot anar a passar el dia agafant un dels ferris que surten cada hora entre les 9:30 i les 15:30 del port de Bonifacio. Ens llevem aviat per anar a Bonifacio, esmorzar i agafar el primer vaixell. Sort que hem anat aviat! Ens costa trobar el punt d'on surt el vaixell, i aparcar a Bonifacio és missió impossible!!!

Pugem al vaixell, ens avisen que avui fa vent i el trajecte serà mogut, sort que m'he pres la biodramina! El primer que veiem és la icònica imatge de les cases de Bonifacio per sobre els penya-segats, la veritat és que val la pena veure el poble des del mar.

Mitja hora de navegació, no tan moguda com ens havien dit, ens porta a l'illa. La primera imatge que en tenim, des del mar, és molt decebedora, només es veuen alguns pedregots.

Baixem del vaixell i comencem a recórrer l'illa, és una zona protegida i, per tant, no es pot sortir dels camins que, inevitablement, ens porten a recórrer les cales. Els colors del mar que van del turquesa clar en les zones poc profundes, al costat de la costa, al blau marí més fosc a les zones més allunyades i profundes, contrasten amb el color clar de les roques de granit amb curioses formes. És espectacular!

Arribem a un cementiri, un cementiri en una illa deshabitada? És el record d’un naufragi que va haver-hi el 1855. La fragata Sémillante havia sortit de Toulon, França, i es dirigia a Constantinoble per, després, participar a la guerra de Crimea contra l’imperi rus, amb quasi 700 homes a bord. Un dia després de sortir els va sorprendre una terrible tempesta a l’estret de Bonifacio, el vaixell es va estavellar contra les roques de les Lavezzi i va quedar fet miques. La majoria dels cossos que es van recuperar estan enterrats a l’illa. Al fons, en unes roques rere el cementiri, veiem el monòlit que marca i recorda el lloc exacte de l’accident.

Ja quasi hem fet la volta a l'illa i decidim fer una parada a la freqüentada platja Achiarina per banyar-nos. Aquí hi ha força gent ja que, a més d'alguns dels turistes que hem vingut amb el ferri, també hi ha parats vaixells que fan excursions de tot el dia. Nadem i fem snorkel, veiem alguns peixos i aprofitem per dinar el pícnic que hem portat ja que aquí no hi ha cap mena d'infraestructura.

Acabem de fer la volta a l'illa, podem marxar en un vaixell que surt ara o esperar una hora fins el següent. Decidim esperar al següent i anar a una cala que hi ha prop de l'embarcador i que ja hem vist aquest matí. Ens tornem a banyar i fem snorkel, aquí hi ha força roques, algues i veiem molts peixos. L'entorn amb aigües amb tons turqueses i blau marí, completament transparents i envoltades de pedres de granit arrodonides per l'erosió del mar és immillorable.

Per tornar cap a Bonifacio surten ferris cada hora entre les 12:30 i les 18:30, agafem el de les 15:30. Ara el vaixell fa un recorregut turístic d'una hora, pels altaveus van explicant, només en francès, el que anem veient, per sort a nosaltres ens donen un fulletó plastificat amb les explicacions en castellà. Encara a l'arxipèlag, veiem l'illot de Sant Bainzo, una antiga cantera de granit que ja explotaven els romans en el S. II, i l'illa de Cavallo, l'única que està habitada, una illa privada on hi ha luxoses mansions que pertanyen a personalitats i famosos. Ens acostem a la costa de Còrsega i veiem la badia de Piantarella coneguda per les seves aigües turqueses i connectada, per un estret banc de sorra submergit a 60 cm de profunditat, a l'illa Piana.

A partir d'aquí l'estat del mar empitjora molt, el ferri ha de superar grans onades i anem botant força, sembla més que estiguem en una muntanya russa que en un vaixell. Anem veient la costa de Bonifacio, passem pel Cap Pertusato i arribem a la fortalesa amb les seves cases enfilades sobre el penya-segat. Veiem l'escala del rei d'Aragó, segons la llegenda tallada pels seus soldats en una nit, les torres i les muralles. Quan el ferri entra a la badia de Bonifacio sembla que el mar es calmi de cop. Finalment arribem al port, degut a l'onatge no hem pogut veure la cova Sdragonatto, de la que diuen que té un forat al sostre amb la forma de l'illa de Còrsega.

Agafem un trenet turístic que puja fins la Ciutadella, així ens estalviem una bona caminada, volem visitar el casc antic de Bonifacio. A part de passejar pels carrers es pot visitar el Bastió de l'Étendard o baixar l'escala del rei d'Aragó, però les dues tanquen aviat i ens decidim per la primera.

La ciutat medieval de Bonifacio es troba dalt d'uns cingles de pedra blanca que s'eleven a 70 metres sobre el mar formant uns penya-segats espectaculars, envoltats pel mar per tres dels seus costats. En el S. XVI els genovesos van construir aquest bastió fortificat, adaptat a les noves tècniques i armes, per tal de protegir la ciutat. El recorrem per dalt, des d'on obtenim magnífiques vistes del port i la badia, i baixem a les diferents sales que hi ha dins dels immensos murs, des d'on tenim les millors vistes cap a la Porta dels Genovesos.

Des de l'altre costat veiem els penya-segats blanquinosos que s'estenen més enllà de la ciutat medieval i la curiosa roca que rep el nom U Diu Groosu, que significa gra de sorra, encara que jo penso que s'assembla més a una galeta ... Abans de sortir de la fortificació passem pel Jardí dels Vestigis, ruïnes de les fortificacions del S. XIII.

Sortim del Bastió, al costat hi ha un mirador cap als penya-segats i ens fem fotos, després passem per la Porta dels Genovesos per veure-la de més a prop, les vistes cap al port i de la muralla valen la pena, la porta, però, l'hem vist millor des de l'interior del Bastió.

Passegem fins al final de la franja de terra i, després de passar pel costat de les ruïnes de tres molins de vent, trobem el Cementiri Marí que, amb panteons de diverses famílies il·lustres i tota mena de sorprenents estàtues, està considerat una de les necròpolis més boniques i interessants del Mediterrani. Des d'aquí es pot accedir a Le Gouvernail, un llarg túnel militar de 168 esglaons que baixen al Timó de Còrsega, una plataforma que tenia com a finalitat il·luminar l'estret fins la costa de Sardenya amb un potent reflector, i que actualment és un mirador dins del penya-segat. No hi podem accedir ja que l'acaben de tancar i optem per anar fins la punta, on s'erigeix un monument commemoratiu del naufragi del Sémillante, que també té bones vistes.

Sopem a Bonifacio i veiem la ciutat il·luminada abans de tornar caminant al port, on tenim el cotxe, i anar cap a Sotta al nostre allotjament.