La roca del lleó de Sirigiya és, probablement, la imatge més icònica de Sri Lanka. S'alça enmig d'una planícia coberta de boscos amb parets quasi verticals de poc més de 200 metres. Al seu cim pla hi ha les restes d'una antiga civilització.
Estem molt a prop de la roca, cal anar-hi aviat per tal d'evitar la calor durant l'ascens. Entrem al recinte i creuem les restes dels jardins aquàtics de l'antic palau, al final dels quals veiem la impressionant roca.
L'ascens comença per una escala al costat de la roca entre el que eren els jardins de pedres de l'antic Palau i dels que encara en queden les terrasses. Anem seguint les escales fins que arribem a una plataforma, d'on li ve el nom a la roca, on hi ha unes impressionants urpes de lleó entre les quals segueix l'escala. Antigament hi havia un colossal lleó de maons en aquest extrem de la roca i l'ascensió final s'iniciava passant entremig de les seves urpes i a través de la boca.
Actualment hi ha unes vertiginoses escales metàl·liques que porten fins el cim, però encara es poden veure antics esglaons excavats a la roca. Les pujo lentament procurant no mirar massa cap avall i no pensar en l'altura a la que em trobo ... Quan arribo a dalt em sorprèn el que veig. Havia vist fotos aèries de la roca i pensava que seria un espai completament pla amb les restes de les parets, però no és així sinó que hi ha terrasses a diferents nivells, restes de parets, estances i, fins i tot, una cisterna excavada a la roca que, encara que sembli una piscina, s'utilitzava com a dipòsit d'aigua.
El Palau va servir com a residència reial i també va tenir un ús militar. Va ser construït, després d'assassinar i prendre el tron al seu propi pare, a finals del S. V pel rei Kasyap, que setze anys més tard moriria a mans del seu germanastre. El Palau fou abandonat després del S. XIV. Les vistes tot al voltant de la roca són molt impressionants, una immensa planícia verda envolta la roca del lleó.
Fem algunes fotos però no tardem a baixar, tampoc hi ha molt per veure i fa força vent. Després de la plataforma de les urpes del lleó ens desviem per un camí que passa entre la roca i una paret de 3 metres en la qual hi ha inscripcions, en cingalès, que daten d'entre els segles VI i XIV en els quals els visitants deixaven la seva opinió sobre les pintures de les Dames de Sirigiya i els artistes que les van pintar (sembla que això d'escriure a les parets i dels grafits no és tan actual com pensava). Al final del passadís una escala de cargol ens porta a la galeria dels frescos de les Dames de Sirigiya, molt ben conservats, que m'agraden moltíssim!. Es creu que les figures femenines representen nimfes celestials o les concubines del rei Kasyapa. No es poden fer fotos (en poso una extreta d'Internet).
Seguim baixant, ara pel costat de la roca contrari al que hem utilitzat per pujar, veiem encara algunes restes de construccions antigues. La baixada se'm fa més pesada que la pujada.
Hem vingut aviat i hem estat menys estona del que pensàvem, ens sobra temps i decidim anar a un taller de batik on ens ensenyen la tècnica i podem veure unes dones treballant. Em sembla molt interessant com van aconseguint els colors del disseny amb successius tints, de més clar a mes fosc, i com amb cera eviten tenyir aquelles parts que ja són del color que es vol.
A la tarda fem un safari de 4 hores pel PN Kaudulla. Just a l'entrada del parc veiem alguns búfals d'aigua i els primers elefants.
A mesura que anem seguint el recorregut anem veient molts elefants, manades d'elefants ... i cotxes, molts cotxes, tots parem en els mateixos punts. També veiem alguns monos i força ocells.
Mamífers:
- Búfal d'aigua
- Elefant asiàtic
- Langur gris
Aus:
- Abellarol cuablau
- Agró blanc
- Àguila pescadora
- Bec de tenalles asiàtic
- Bernat pescaire
- Corb marí
- Fredeluga de màscara roja
- Gaig blau de l'Índia
- Ibis capnegre
- Paó
Sortint del parc veiem la posta de sol des del 4x4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada