Creuant Còrsega

Avui creuarem l'illa pel mig, de sud-oest a nord-est, des de Vero fins a Corte, i després anirem a Calvi. Serà un trajecte llarg per carretera de muntanya en el qual anirem fent parades per conèixer una mica de l'interior de l'illa.

La primera parada del dia serà una petita caminada a l'estàtua-menhir de Tavera. Trobem fàcilment l'aparcament, al costat de la carretera, en el qual ja hi ha alguns cotxes. Utilitzem una escala de fusta per passar per sobre d'una tanca i anem seguint el camí, que en alguns punts és una mica confós. Travessem un petit rierol i un camp de falgueres immenses, arribem a un prat i veiem al davant una pujada, el menhir ja no pot estar gaire lluny. Ens avancen unes noies que estaven a l'alberg, ens expliquen que són estudiants d'arqueologia que estan fent un voluntariat en un jaciment que hi ha al cim i ens conviden a visitar-lo. Deixem el menhir per a la tornada i hi anem. Estan excavant una fortificació medieval que anomenen el Castellu. Les vistes des d'aquí dalt són extraordinàries.

L'estàtua-menhir és semblant als que ja vam veure a Filitosa. Es tracta d'una estàtua de granit de 2'4 metres que data de finals del neolític i és una de les siluetes més anatòmiques de l'illa. El van descobrir l'any 1961, pràcticament enterrat, molt a prop d'on està ara. Els pastors la van batejar com La Santa ja que creien que tenia la virtut de fer créixer l'herba i tenir bones pastures per alimentar els ramats.

La Cascade du voile de la Mariée, Cascada del vel de la Núvia, és la més alta i accessible de les cascades de Còrsega, a més està de camí cap a Corte. Ens desviem de la carretera principal i en uns 3'5 km trobem l'aparcament, per dir-n'hi d'alguna manera, al costat del camí que va a la cascada. En uns deu minuts pugem pel camí que, entre els arbres del bosc, ens hi porta. La cascada no porta molta aigua però, tot i així, m'agrada molt, és una impressionant caiguda de 70 metres per la roca de granit. 

La cascada té la seva pròpia llegenda:

Al cim d'on avui en dia hi ha la cascada hi havia un petit llac, que era en realitat una font que curava a qualsevol que hi submergís l'objecte del seu dolor. Un dia, una dama noble que va anar-hi per remullar el seu canell ferit, va ser perseguida per un príncep que resultà ser un ogre. L'únic que va aconseguir agafar d'ella va ser el seu vel, però va ensopegar amb les pedres que frenaven les aigües i va deixar anar un torrent que el va arrossegar. Així va néixer la cascada del vel de la núvia. Diuen que, alguns segles després, els habitants del llogaret van descobrir riu avall una estàtua-menhir que va rebre el sobrenom de l'Orcu, ja que creien que era l'ogre petrificat després de la seva mort.

Tornant cap a la carretera principal parem en un mirador des d'on es veu un fantàstic pont amb alguns arcs entre l'ondulat paisatge verd que dibuixen les muntanyes.

Ja hem vist algunes de les nombroses torres genoveses que envolten l’illa, totes elles de planta circular, és per això que ens crida l’atenció una torre que sembla de planta quadrada que hi ha al centre de l’illa. Ens parem en un mirador per veure-la, es tracta del Fortí de Pasciola. Va ser construït el 1771 sobre un aflorament rocós que domina la vall del Vecchio a 780 metres d'altitud. Juntament amb el de Vizzavona, construït un any després, són els dos únics forts que es van construir a l’interior de l’illa. Des del mirador s’hi pot accedir, en una mitja hora, per un camí que no sembla gaire difícil de seguir. Fa molta calor i ens queda encara un llarg camí, no podem anar-hi, ens limitem a gaudir de les vistes des d'aquí.

Seguim creuant l'illa, tota l'estona tenim muntanyes amb boscos al nostre voltant, trencades de tant en tant per alguns rius i pobles. Quan hi ha miradors ens hi parem per gaudir de les vistes.

Finalment arribem a Corte, s'ha fet força tard i dinem abans de visitar el poble. 

Corte, situat al centre de l’illa, es troba en una regió amb muntanyes, llacs, rius, frondosos boscos i fauna salvatge. Situat dalt d’un promontori a 450 metres d’altitud, és l’únic poble de l’interior de Còrsega que, junt a quatre altres pobles de la costa, té una ciutadella, coneguda com el Niu d’àguila, que domina tot el poble. Per tal de visitar-la pugem pels seus estrets i costeruts carrers.

Aquesta ciutadella no és de lliure accés i s’hi entra pel museu. Comencem a recórrer-la seguint el camí de ronda, que ens ofereix espectaculars vistes, fins l’extrem on es troba l’antic castell construït a principis del S. XV i ampliat i fortificat per Vauban tres segles més tard.

Podem recórrer el petit però laberíntic castell, pujant i baixant escales, en la seva totalitat. Hi veiem petites obertures de guaita, grans finestres enreixades, garites, algunes sales buides i antigues estances com la cuina o els lavabos.

Sortint del castell acabem de fer el recorregut fins el museu, en el qual, a través d’objectes i representacions, podem fer un recorregut per la història i les tradicions de Corte i Còrsega en general.

Ens dirigim al mirador des del qual es pot apreciar el castell per fora, la vista més icònica de Corte. És realment impressionant veure la construcció del castell dalt d’un sortint de la roca.

Arribem a Calvi al vespre, pugem al nostre allotjament que està muntanya amunt i ofereix molt bones vistes, però hi ha un problema i decidim canviar-lo per un altre al centre de Calvi, just al costat del port i la Ciutadella. Sopem i passegem, hi ha molt ambient.