PN Horton i tren a Ella

Avui anirem al Parc Nacional de les Planures d'Horton, un parc a 2000 m d'altura amb una extensió de 31'7 km² que conforma l'altiplà més alt de Sri Lanka. Volem fer el World's End Trail, la ruta de senderisme més popular del parc. Ens recomanen començar aviat la ruta ja que entre els mesos d'abril i setembre se sol ennuvolar a partir de mig matí i els caps de setmana, avui és diumenge, s'omple de turisme local, així doncs ens llevem mooolt aviat ja que hem quedat amb en Dinesh per sortir a les 5h.

Fa molt vent, fred i encara és fosc, aquí el sol surt molt aviat però no tant! M'adormo pel camí, quan em desperto veig que ja és clar, al meu voltant hi ha alguns arbres i molta boira. Tardem unes dues hores entre el camí i els tràmits a l'entrada del parc per pagar, segueix havent-hi molta boira tot i que sembla que comença a escampar. Fa fred i molt vent, prenem un te calent i mengem abans de començar a caminar. 

Ens hi posem cap a 3/4 de 8. A l'inici de la ruta ens revisen les bosses ja que no es pot entrar cap mena de plàstic d'un sol ús, ni tabac ni encenedors. Arribem a l'inici, es tracta d'un camí circular i es pot fer en sentit horari o antihorari, optem pel primer.

De seguida el camí deixa enrere unes magnífiques vistes de prats ondulats i s'endinsa al bosc. L'anem seguint, no és complicat. En un tram sembla que passem per un antic llit de riu ple de còdols, amb uns colors que em recorden, en petit, aquells paisatges càrstics erosionats pel vent que podem trobar en diversos llocs del món.

No tardem a arribar al primer punt d'interès de la ruta, el mirador del Mini World's End, que des d'un penya-segat de 270 m d'altura ofereix vistes de la vall i les muntanyes del davant.

Seguim caminant un quilòmetre i arribem al mirador del Great World's End, un penya-segat de 870 m, des del qual és impossible veure el fons. Seguim un camí que, des del mirador, puja un tros de la muntanya i les vistes milloren molt. Ara és veu més cap al fons del precipici, al davant hi ha poblets i les muntanyes, i cap a la dreta es poden veure el que em semblen llacs i el mar. Encara està una mica emboirat però hi ha bona visibilitat, hem tingut sort!

Deixem enrere els miradors i seguim el camí que ens porta entre prats ondulats cap al riu Belihul. M'agrada molt el paisatge, es veuen prats infinits al nostre voltant trencats per uns curiosos arbres amb flors vermelles, el Rhododendron arboreum.

Arribem a una zona més boscosa i no tardem a trobar el desviament cap a la cascada Baker's Falls que, amb 20 metres d'altura, és una de les fotos més representatives del parc. Abans d'arribar a la cascada veig unes falgueres gegants que són com arbres. Ens acostem a la cascada i gaudim una estona de les seves vistes.

Seguim caminant cap a la sortida. Encara veiem una altra petita cascada. Tot el camí ha estat molt agradable i força senzill, amb algunes pujades i baixades. El paisatge, especialment els prats oberts plens de flors i travessat pel riu en molts trams em sembla especialment bonic. Potser les vistes des dels miradors no són les més espectaculars que he vist però la caminada m'ha agradat molt, val molt la pena fer-la si vens de vacances a Sri Lanka, us la recomano.

Flors del PN Horton

De tornada cap a Nuwara Elija parem a l'estació d'Ambewela per agafar el tren cap a Ella, pel que diuen que és un dels recorreguts més espectaculars del món.

Aquí els trens tenen vagons de 3 categories, 1a classe amb seient reservat, 2a classe amb o sense seient reservat i 3a classe. Hem intentat comprar bitllets de 1a o 2a classe amb seient, per internet i a l'estació de Kandy, però no ha estat possible. Així doncs hem de comprar bitllets de 2a sense seient i creuar els dits per veure si tenim sort i ens podem seure. Esperem força estona a l'estació, en primer lloc perquè falta una hora perquè arribi el tren però, a més, va amb mitja hora de retard. És una petita estació de poble, amb tot ple de testos amb flors a l'andana, que no tinc clar si són de decoració o si els venen.

Arriba un tren en sentit contrari al que hem d'agafar i s'espera molta estona ja que s'ha de creuar amb el nostre aquí perquè fora de l'estació hi ha una sola via. Finalment arriba el nostre tren, els vagons sense seient reservat estan petats de gent, ens costa força pujar-hi i ens quedem de peu i ben encaixonades.

Tot i que no hi ha espai per moure's, durant tot el trajecte un home que ven menjar de tot tipus, i fins i tot cafè, va passant al llarg dels vagons de tot el tren obrint-se pas com si res ... I una curiositat, a tots els trens en els que m'he fixat els seients estan del revés, o sigui que els passatgers que van asseguts avancen d'esquenes.

El trajecte pel mig de les muntanyes ens mostra paisatges bonics barrejats amb túnels i trams on no es veu res, a més les vistes bones són només cap al costat esquerra (segons el sentit de la marxa). M'agrada però no em sembla tant espectacular, potser la incomoditat d'anar de peu no ajuda ...

Finalment arribem a Ella a mitja tarda, un poble molt turístic entre les muntanyes des d'on és possible fer moltes caminades. Anem a l'allotjament i fem tarda de relax.