De Kandy a Nuwara Eliya

Avui tenim una tirada llarga de cotxe, anem a Nuwara Eliya que està a uns 80 km per carretera de muntanya. Abans de deixar Kandy enrere parem a un altre mirador per acomiadar-nos-en.

A pocs quilòmetres del centre de Kandy hi ha el jardí reial de Peradeniya. L'antic jardí reservat a la reialesa de Kandy és, avui en dia, el jardí botànic més gran de Sri Lanka. Veiem la col·lecció d’orquídies, les plantes aquàtiques, els cactus, i passegem pel jardí de flors i entre les altes canyes de bambú. És un entorn agradable en el qual hi ha moltes parelles però també, aprofitant que avui és dissabte, moltes famílies que hi venen a passar el dia i mengen assegudes a la gespa aprofitant la fresca que dona l'ombra dels enormes arbres.

A mesura que ens endinsem a les muntanyes comencem a veure el paisatge que domina tota aquesta zona fins a Ella, els camps de te, on es produeix el famós te de Ceilan.

Els anglesos van començar a cultivar el te de Ceilan quan ja havien establert la seva colònia a l’illa. Abans el cultiu predominant era el cafè però una plaga va acabar amb les collites i les plantacions, va ser llavors quan, aquells anglesos emprenedors que havien anat a Ceilan en busca de fortuna, van pensar que la planta del te creixeria bé en aquesta illa. Quan Sri Lanka es va independitzar les factories de te es van nacionalitzar de la mateixa manera que les altres indústries que hi havia en el país. Actualment, encara que l’estat hi segueix tenint participació, aquestes fàbriques són propietat de famílies esrilanqueses, que a la vegada tenen acords amb els antics propietaris per exportar una part de la producció.

Entre els camps de te veiem de tant en tant uns edificis, són les fàbriques de te, mantingudes després de la marxa dels anglesos. Parem en una per fer una visita. Una noia esrilanquesa que ens parla mig castellà mig anglès ens explica com es fa la producció i ens va ensenyant les diferents màquines que s’utilitzen en el procés.

A Sri Lanka es fabrica te blanc, te verd i te negre. Els dos últims provenen de la mateixa planta, la diferència és que en el procés d’elaboració del te negre les fulles es deixen fermentar i en el del te verd no. El te blanc prové d’una planta diferent i només s’utilitzen els brots més tendres, això fa que la producció sigui molt menor i per tant és el te més car.

Al final fem una cata de tes, ens en porten uns quants i comencem pel més suau, el te blanc i anem augmentant cap al més fort. Després ens porten tes amb diferents sabors com el mango o la banana.

Les vistes des de la fàbrica cap a les muntanyes són espectaculars.

Seguim el camí cap a Nuwara Eliya, parem a dinar i a veure un parell de cascades entre l'exuberant vegetació que ens acompanya..

Arribem a Nuwara Eliya força tard, ja fosqueja. Baixem del cotxe, estem a uns 1800 msnm, fa molt vent i fred, quin canvi de temperatura! Des de la terrassa de l'allotjament tenim unes vistes fantàstiques cap a Pidurutalagala, que amb 2524 msnm és el pic més alt del país.