Polonnaruwa va ser la capital de Sri Lanka al llarg de tres segles, fins a principis del S. XIII, quan va ser traslladada a la costa oest de l'illa, a Colombo, que encara n'és la capital avui en dia. Les ruïnes de l'antiga ciutat tenen 800 anys d'antiguitat i estan millor conservades que les d'Anuradhapura, a més ocupen un espai més petit, cosa que les fa ideals per recórrer-les en bicicleta. La calor, però, ens decideix a seguir amb el cotxe, amb en Dinesh ...
Comencem la visita al museu arqueològic on hi ha tot de peces que provenen de les ruïnes: pedres de guarda, pedres lunars, capitells, estàtues, monedes ... i molts cartells explicatius. De nou, no es poden fer fotos ...
Després de veure'l anem cap a les ruïnes, la primera parada la fem al grup del Palau Reial on veiem tres estructures del S. XII. Del Palau Reial, el que va ser un magnífic edifici de set plantes, en queda la imponent estructura de les tres primeres, ja que les altres devien ser de fusta, amb immensos murs de 3 m de gruix en els que s'aprecien els forats on s'encaixaven les bigues de les dues plantes superiors.
Al costat, del saló d'audiències en queda una plataforma amb quatre files de columnes decorades, a la qual s'accedeix per una escalinata custodiada per dos lleons. Al voltant de la base hi veiem un fris d'elefants que, segons la guia, tots estan en diferents posicions.
Kumara Pokuna, l'estanc de bany, és una mena de piscina, ara plena de flors de lotus, amb uns sortidors en forma de cap de cocodril. Al seu costat hi ha les restes del que en el seu temps eren els vestidors, una plataforma a la que s'accedeix per una escala amb una magnífica pedra lunar a la base.
El Quadrangle és un grup compacte de ruïnes de caire religiós situades en una zona elevada i protegides per un mur. Durant un temps tres d'aquests temples, Atadage, Vatadage i Hatadage van custodiar la Dent de Buda, la relíquia budista més important que hi ha a Sri Lanka i que actualment està en un temple de Kandy, cada un d'ells construït per un rei diferent com a mostra de la seva devoció. D'Atadage, l'edifici més antic del Quadrangle, construït a finals del S. XI, no en queda més que unes files de columnes i una imatge de Buda sobre una plataforma. Al seu costat hi ha una pedra que diu, en tàmil, que la protecció de la dent sagrada s'ha encarregat als soldats Velaikkara, que eren la guàrdia del rei.
El temple Vatadage, S. XII, em sembla impressionant, per a mi és el millor del Quadrangle. Es tracta d'un edifici circular amb quatre entrades orientades segons els punts cardinals.
A la base de cada una de les escales, protegides per dues precioses pedres de guarda, hi ha una pedra lunar, la de l'entrada nord està considerada com la millor de Pollonaruwa. Al capdamunt de cada una de les escales hi trobem una estàtua de buda, amb diferents estats de conservació, darrera un altar on veiem alguns fidels que hi deixen cistelles amb flors. Tot al voltant de la terrassa central hi ha una gelosia de flors que es creu que és un afegit posterior a la construcció del temple.
Del temple Hatadage, de finals del S. XII, es diu que va ser construït en només 60 hores. Està en força mal estat però encara es pot apreciar la seva simetria. A l'interior hi ha tres imatges de buda de peu, totes en bastant mal estat. No m'atrau especialment ...
El Thuparama Gedige (un gedige és temple budista buit de murs gruixuts) és el temple budista més petit de Polonnaruwa però també és l'únic que conserva el sostre. Per fora es veu que les parets estan decorades amb petites escultures, tot i que ara l'estan restaurant i els andamis no permeten que en puguem apreciar bé els detalls. A dins, s'accedeix per un passadís a una càmera on hi ha quatre imatges de buda molt ben conservades.
Em crida l'atenció una estructura envoltada per un enreixat de pedra al qual no es pot entrar. Dins hi ha una petita dagoba envoltada per columnes corbes en forma de lotus, molt maques, amb els capolls tancats a la part de dalt. Diuen que en aquesta recinte, anomenat Latha-Mandapaya, el rei s'hi seia per escoltar els textos budistes cantats.
Encara hi ha altres estructures en aquest espai, com la casa de la imatge de Buda, el Satmahal Prasada, una mena de piràmide esglaonada que originalment tenia set pisos, o el Gal Pota, una representació d'un llibre en pedra.
Seguidament ens dirigim a les ruïnes del grup nord, abans però, per descansar una estona i passar la calor, hi ha res millor que aigua de coco amb llima a l'ombra d'uns arbres? Els monos pensen el mateix que nosaltres! Compte que no ens caiguin al cap ...
Visitem Alahana Pirivena, que significa centre crematori, un complex amb algunes construccions notables. La Rankot Vihara, una dagoba de 54 metres de diàmetre, és la més gran de Polonnaruwa i la quarta més gran de l'illa. Com les altres grans dagobes antigues la cúpula consisteix en un farcit de terra recobert per una capa de maons i guix. És immensa però no m'impacta tant com la d'Anuradhapura, suposo que perquè ja no és la primera que veig.
Fem la volta a la dagoba. Al darrera, entre algunes petites dagobes i murs d'antics temples, veiem Lankatilaka, un impactant gedige amb murs de 17 metres d'alçada. Encara que el sostre es va esfondrar, una nau central porta a una gran estàtua de Buda de peu sense cap. Per fora està decorada amb una espècie de petits temples amb les seves columnes, pisos i sostres.
En el complex destaquen altres construccions com la Kiri Vihara, una dagoba, antigament anomenada Rupavati Chetiva, que va adoptar el nom actual que significa blanc llet degut a què conserva el recobriment calcari original. És la dagoba no restaurada millor conservada de Polonnaruwa. També veiem el Buddha Seema Prasada, les ruïnes del saló de convocatòries del monestir on els monjos es reunien. Està elevat sobre un massís natural i en queden algunes columnes, finestres i parts dels murs.
Finalment anem a la casa de la imatge Tivanka, un temple budista a l'interior del qual hi ha una curiosa imatge de Buda amb tres corbes a les espatlles, la cintura i els genolls, que li donen realisme, i uns frescos de les vides passades de Buda. No s'hi poden fer fotos. De camí hi ha Nelum Pokuna, l'estanc del lotus, de quasi 8 metres de diàmetre amb cinc anells concèntrics de vuit pètals cada un.
Deixem Polunnaruwa enrere i anem a dinar a un restaurant tradicional que tenen el seu propi hort i les verdures que serveixen són ecològiques. Està al costat d'un riu on veiem uns immensos rèptils anomenats varanus salvator.
A la tarda anem a Pidurangala Rock, una gran roca que hi ha davant de la Roca del Lleó de Sirigiya i des de la que en tindrem molt bones vistes. Comencem a pujar i travessem alguns temples, arribem a un punt des d'on tenim unes bones vistes.
És força tard i no falta massa per la posta del sol, el camí és força confós i optem per contractar un guia que ens ajudi a pujar. La pujada al principi és força senzilla ja que hi ha esglaons, però es va complicant. Arribem a una zona més planera on hi ha l'escultura d'un buda tombat sota la roca.
A partir d'aquí el camí es complica encara més, cal escalar entre les roques, a més és tard i hem d'anar ràpid, m'agobio molt! Finalment el premi! Arribem dalt de la roca i les vistes valen la pena. Fem algunes fotos però no hi estem massa estona. En primer lloc fa molt vent i, a més, s'està fent fosc, l'últim tram l'haurem de baixar a les fosques.
El dia ha estat molt complet, per acabar-lo res millor que un bon massatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada