Avui volem visitar el mercat de peix de Negombo, hem de ser-hi a les 6h. Ens llevem molt aviat i agafem un tuktuk que ens hi acosta. El canal que uneix el mar amb el llac està ple de vaixells de pesca i, al costat, un animat mercat ple de gent en el qual exposen la pesca del dia.
Veiem peixos enormes, que no sabria dir què són, i una muntanya de taurons, m'impressiona força. Un grup d'homes es posen al voltant dels peixos i fan la subhasta.
Creuem el canal per anar a les ruïnes del Fort Holandès. D'aquesta estructura, que va ser molt rellevant durant les guerres colonials a nivell estratègic, només en queden les ruïnes d'un túnel i una torre d'entrada, ja que va ser destruït pels anglesos i, amb les seves pedres, es va construir la presó que actualment hi ha al darrera.
Tornem a l'allotjament amb un tuktuk. Avui és dilluns i ens hem despertat aviat, pels carrers i, especialment per la carretera que uneix Colombo amb Negombo hi ha molt moviment, sobretot de nens i adolescents que, uniformats de blanc, van cap a l'escola en autobús, moto o tuktuk, sols o acompanyats. Esmorzem i ens ve a buscar en Dinesh, qui serà el nostre conductor durant uns dies. Deixem enrere Negombo i ens dirigim cap al nord, a l'anomenat triangle cultural de Sri Lanka.
Després de dinar anem a Mihintale, un pic considerat la porta del budisme a Sri Lanka i venerat com a lloc sagrat. Segons els relats aquí és on el monjo budista Mahinda, fill de l'emperador budista indi Ashoka, va posar a prova el rei Devanampiya d'Anuradhapura i, al considerar-lo apte, el va convertir al budisme i el va convèncer d'estendre'l a Sri Lanka.
Als afores de Mihintale parem a Kaludiya Pokuna, que significa llac d'aigües fosques, un petit llac artificial amb unes termes i les ruïnes d'un antic monestir.
Per arribar al cim de Mihintale cal pujar 1840 esglaons però el camí es pot escurçar ja que es pot arribar en cotxe al segon replà i pujar des d'allà, això és el que fem nosaltres. A l'entrada hi ha les ruïnes del refectori dels monjos, amb enormes menjadores que els fidels omplien d'arròs, i una plataforma elevada, coneguda com la Casa de les Relíquies, on hi ha dues grans lloses amb inscripcions que estipulaven les normes de la casa i de conducta que s'esperava dels monjos i dels treballadors.
Pugem les escales. Poc abans d'arribar al cim ens hem de descalçar ja que és un lloc de culte, també uns cartells mostren com ha de ser el vestuari, cal portar pantalons o faldilla llargs o que arribin sota el genoll i els hombros coberts. A dalt hi trobem una dagoba blanca envoltada de banderes, en el lloc on Mahinda va convertir al budisme a Devanampiya.
Des d'aquí es pot pujar a un mirador, Aradhana Gala, que significa Roca de la Meditació, per uns esglaons més o menys tallats a la roca. La pujada és complicada i la baixada encara més. Tot i que les vistes són espectaculars, dalt de tot fa molt vent i no és gaire agradable.
Pujant per una altra escala, també excavada a la roca però més senzilla, arribem a una gran estàtua blanca de Buda. Al darrera veiem un arbre de Bodhi al voltant del qual hi ha una barana amb les banderes de pregària que hi deixen els peregrins. Està ple de macacos, hi ha una femella amb una cria petita que em fa molta gràcia.
Dalt d'una tercera roca hi veiem una altra dagoba i un temple però decidim no pujar-hi, s'està fent tard. Tornem al cotxe. Al costat mateix de l'aparcament hi ha Sinha Pokuna, un petit estany amb una estàtua d'un lleó de 2 m considerat una de les millors talles d'animals del país. Diuen que la posició correcta per beure directament de la seva boca és posant ambdues mans sobre les seves potes, ho faig encara que no cau aigua ... i, si en caigués, tampoc m'atreviria a beure'n però sí que em mullaria per treure'm de sobre la calor insuportable!
Finalment pujo una altra escala per veure Kantaka Cetiya, una de les dagobes budistes més antigues de Mihintale, parcialment destruïda. Al seu voltant, entre ornaments amb elefants, flors i altres figures, hi ha quatre altars que assenyalen els punts cardinals i, davant de cada un, una pedra amb un gravat que representa els peus de Buda.
Després d'aquesta visita anem cap a Anradhapura on passarem la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada